Espero que tingueu una bona sortida i una millor entrada d'any. Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.
Salut, felicitat i una ràpida sortida de la crisi!!!
Anna
dijous, 31 de desembre del 2009
dimarts, 29 de desembre del 2009
El pas del temps
Sembla que tinguis un fill i hagis de canviar de casa i de cotxe...
Els nostres pares bé varen tenir-nos i no per això varen canviar-ho tot... visca les lliteres, petites, què dic petites... diminutes, baixetes, que no m´estranya que la talla mitja espanyola sigui tant baixa, i és que no teníem espai per créixer més... La roba, circulava de generació en generació, un dia et ficaves les mans a les butxaques, i descobries que hi tenies una moneda d'abans de la Guerra... Els nyanyos te´ls curaven aixafant una moneda al front, en el millor dels casos et quedava la marca de la corona, i en el pitjor havies d'aguantar la cara gravada de Franco durant un hora en el nyayo...
El cotxe era el mateix, fossin dos o fossin vuit, només canviava el grau de compressió dels ocupants.. però què entranyables les estones al cotxe amb els germans... si tenies sort, podies recuperar de sota el seient algun dels xiclets que hi havies enganxat temps enrere...
Els pares no tenien gaires problemes alhora d'escollir el berenar que ens donarien, sempre era pa amb xocolata!!! encara que hi havia alguns pares com els meus que la variant era pa amb quesito, arrrg
A la tornada al cole, en el meu cas, sempre em volien folrar els llibres perquè duressin més, i el que aconseguien, és que més que un llibre, sembles paper d'embolicar de bombolles.
Recordo els meus primers patins, eren una plataforma de ferro amb quatre rodetes, que anava subjectada per dues tires de cuir a les sabates, anava tot el dia amb en Franco al front...
Els nostres pares bé varen tenir-nos i no per això varen canviar-ho tot... visca les lliteres, petites, què dic petites... diminutes, baixetes, que no m´estranya que la talla mitja espanyola sigui tant baixa, i és que no teníem espai per créixer més... La roba, circulava de generació en generació, un dia et ficaves les mans a les butxaques, i descobries que hi tenies una moneda d'abans de la Guerra... Els nyanyos te´ls curaven aixafant una moneda al front, en el millor dels casos et quedava la marca de la corona, i en el pitjor havies d'aguantar la cara gravada de Franco durant un hora en el nyayo...
El cotxe era el mateix, fossin dos o fossin vuit, només canviava el grau de compressió dels ocupants.. però què entranyables les estones al cotxe amb els germans... si tenies sort, podies recuperar de sota el seient algun dels xiclets que hi havies enganxat temps enrere...
Els pares no tenien gaires problemes alhora d'escollir el berenar que ens donarien, sempre era pa amb xocolata!!! encara que hi havia alguns pares com els meus que la variant era pa amb quesito, arrrg
A la tornada al cole, en el meu cas, sempre em volien folrar els llibres perquè duressin més, i el que aconseguien, és que més que un llibre, sembles paper d'embolicar de bombolles.
Recordo els meus primers patins, eren una plataforma de ferro amb quatre rodetes, que anava subjectada per dues tires de cuir a les sabates, anava tot el dia amb en Franco al front...
dilluns, 21 de desembre del 2009
A tu mare
Em vares abraçar quan vaig néixer, en aquell moment sé que ja m'estimaves, i ho sé perquè també soc mare. No vares deixar d'estimar-me, encara que m'equivoqués, et jutgés i et fes retrets. Ara que no hi ets, t'enyoro, et recordo i t'estimo com si encara fóssis aqui.
diumenge, 13 de desembre del 2009
Carlos González o Mètode Estivill... reflexions
Dos criteris d'un mateix fet: dormir.
Per ser breus, resumiré a lo "bèstia":
Carlos González, es basa en les necessitats tant de la mare com del fill, pensa que les conductes són de determinada manera per un motiu, que normalment radica en que el nen és intel.ligent i que no existeixen els "malacostumaments" ni els nens malcriats o viciats. Així doncs creu en donar el pit tant com faci falta, i que no fa falta que un nen dormi del "tirón", o que la mare es desenganxi totalment de l'infant, pensa que les criatures necessiten de les seves mares, posa exemples amb l'instint dels animals.
Dr.Estivill, creu que tot és quadriculat, que tot es pot aconseguir amb rutines, que som com un rellotge que s'ha de reprogramar perquè vagi alhora. Dona pautes de com modificar el comportament de les criatures en quant a son es refereix. Creu que existeixen estratagemes de picardia per part de les criatures, per aconseguir el que volen, per egoísme.
He de dir que jo em baso amb el que fins ara he vist, puc arribar a la conclusió per lo viscut i experimentat, que moltes vegades en diferents temes, la meva criatura m'ha ensenyat com havia de procedir, quan m'he sentit perduda i no sabia què fer, ella m'ha guiat cap a on tenia el problema perquè jo li solventés. El temps ho posa tot en ordre, quan jo pensava que mai podria estar tres hores sense fer pit, ella amb temps em va demostrar que si, que era lo suficientment intel.ligent com per saber-se espaiar el temps, només li calia arribar al dia que ja no necessités fer pit tant sovint, fins llavors li era necessari, i jo ho vaig entendre.
Suposo que amb el tema son em passarà el mateix, però com que no ho sé del cert, llegeixo per si de cas... però llegir l'Estivill em fa plorar, i és que és molt metòdic, molt "cruel", si partim de la base que una criatura es mou per instint... no valdria pensar que quan es senti capacitat ja dormirà sol? que és normal que vulgui estar amb la mare per dormir "tranquil"? Igual que el seu cos és intel.ligent i espaia els àpats, tos per expulsar menjar que se li ha quedat travessat, plora si se li fica alguna coseta a l'ull... dormirà sol quan ja no li calgui tenir la "protecció" al costat, no? Quan dic dormir sol, NO em refereixo a que dormi amb els pares, sinó que aprengui a adormir-se sense braços acotxant-lo. Comparteixo amb Carlos González, que som com animalets, quan som petits som indefensos i necessitem calor humà, una mare que estigui enganxada a nosaltres, a mida que passa el temps la criatura va creant espai sol, naturalment, sense calendaris...
És una barbaritat dir que un nen de 4 mesos ha de adormir-se sol, qui no ha sentit: que si és molt gran per aquestes coses, que si està prenent el pèl... senyors!!! que són 4 mesos, que es fa caca i pipi a sobre...independent?? es la personeta més depenent que existeix! temps tindrà de ser independent... i lluitar perquè siguin independents als 4 mesos i quan tenen 15 anys no els deixem anar sols pel món...
Bé, he fet una teràpia per reafirmar el que penso, a vegades ens eduquen més ells amb tant sols l'instint (que no tenen viciat per tota una vida), que no nosaltres a ells amb tants diplomes, teories i pijades.
Conclusió: Si té gana que mengi, si té son i no pot adormir-se sol, ajuda'l, acompanya'l, però no deixis que una colla d'escriptors i metges de renom li prenguin les necessitats bàsiques al teu fill.
Un altre apunt... no juguis a dir que són necessitats del teu fill si en realitat són les teves necessitats. Sigues sincera amb tu mateixa i sàpigues què és el que més li convé al teu fill independentment del què a tu t'agradaria.
Per ser breus, resumiré a lo "bèstia":
Carlos González, es basa en les necessitats tant de la mare com del fill, pensa que les conductes són de determinada manera per un motiu, que normalment radica en que el nen és intel.ligent i que no existeixen els "malacostumaments" ni els nens malcriats o viciats. Així doncs creu en donar el pit tant com faci falta, i que no fa falta que un nen dormi del "tirón", o que la mare es desenganxi totalment de l'infant, pensa que les criatures necessiten de les seves mares, posa exemples amb l'instint dels animals.
Dr.Estivill, creu que tot és quadriculat, que tot es pot aconseguir amb rutines, que som com un rellotge que s'ha de reprogramar perquè vagi alhora. Dona pautes de com modificar el comportament de les criatures en quant a son es refereix. Creu que existeixen estratagemes de picardia per part de les criatures, per aconseguir el que volen, per egoísme.
He de dir que jo em baso amb el que fins ara he vist, puc arribar a la conclusió per lo viscut i experimentat, que moltes vegades en diferents temes, la meva criatura m'ha ensenyat com havia de procedir, quan m'he sentit perduda i no sabia què fer, ella m'ha guiat cap a on tenia el problema perquè jo li solventés. El temps ho posa tot en ordre, quan jo pensava que mai podria estar tres hores sense fer pit, ella amb temps em va demostrar que si, que era lo suficientment intel.ligent com per saber-se espaiar el temps, només li calia arribar al dia que ja no necessités fer pit tant sovint, fins llavors li era necessari, i jo ho vaig entendre.
Suposo que amb el tema son em passarà el mateix, però com que no ho sé del cert, llegeixo per si de cas... però llegir l'Estivill em fa plorar, i és que és molt metòdic, molt "cruel", si partim de la base que una criatura es mou per instint... no valdria pensar que quan es senti capacitat ja dormirà sol? que és normal que vulgui estar amb la mare per dormir "tranquil"? Igual que el seu cos és intel.ligent i espaia els àpats, tos per expulsar menjar que se li ha quedat travessat, plora si se li fica alguna coseta a l'ull... dormirà sol quan ja no li calgui tenir la "protecció" al costat, no? Quan dic dormir sol, NO em refereixo a que dormi amb els pares, sinó que aprengui a adormir-se sense braços acotxant-lo. Comparteixo amb Carlos González, que som com animalets, quan som petits som indefensos i necessitem calor humà, una mare que estigui enganxada a nosaltres, a mida que passa el temps la criatura va creant espai sol, naturalment, sense calendaris...
És una barbaritat dir que un nen de 4 mesos ha de adormir-se sol, qui no ha sentit: que si és molt gran per aquestes coses, que si està prenent el pèl... senyors!!! que són 4 mesos, que es fa caca i pipi a sobre...independent?? es la personeta més depenent que existeix! temps tindrà de ser independent... i lluitar perquè siguin independents als 4 mesos i quan tenen 15 anys no els deixem anar sols pel món...
Bé, he fet una teràpia per reafirmar el que penso, a vegades ens eduquen més ells amb tant sols l'instint (que no tenen viciat per tota una vida), que no nosaltres a ells amb tants diplomes, teories i pijades.
Conclusió: Si té gana que mengi, si té son i no pot adormir-se sol, ajuda'l, acompanya'l, però no deixis que una colla d'escriptors i metges de renom li prenguin les necessitats bàsiques al teu fill.
Un altre apunt... no juguis a dir que són necessitats del teu fill si en realitat són les teves necessitats. Sigues sincera amb tu mateixa i sàpigues què és el que més li convé al teu fill independentment del què a tu t'agradaria.
dissabte, 12 de desembre del 2009
Com ho penso i sento, sense ordre ni guió
M'agradaria que una persona molt especial per a mi, també poses aquí les seves aportacions, pensaments, opinions... espero que els que llegiu aquest blog li doneu una mica del vostre temps.
És un amic, un confident, una mà que t'ajuda, una orella que t'escolta, una mirada que et guia i comprèn, uns braços que et reconforten en els moments més difícils, així com en els més feliços. I ara ho entenc encara millor, fins ara ho comprenia, però ara entenc molts altres sentiments, sentiments que només es poden tenir quan tens un fill... amor infinit, amor incondicional.
Hi ha moments per tot, per demostrar, per discutir, per reconduir, per necessitar, el més bonic, és poder fer tot això sense que quedi res de rancúnia. Enfadar-nos perquè ens importem i abraçar-nos immediatament.
Encara recordo quan et veia les mans grans i acollidores, capaces de fer-me sentir escalfor i donar-me de veure, ara les veig i penso si jo també seré capaç de fer-te sentir això quan et facis gran i em necessitis com jo t'he necessitat i et necessito.
Gràcies pare, papat.
És un amic, un confident, una mà que t'ajuda, una orella que t'escolta, una mirada que et guia i comprèn, uns braços que et reconforten en els moments més difícils, així com en els més feliços. I ara ho entenc encara millor, fins ara ho comprenia, però ara entenc molts altres sentiments, sentiments que només es poden tenir quan tens un fill... amor infinit, amor incondicional.
Hi ha moments per tot, per demostrar, per discutir, per reconduir, per necessitar, el més bonic, és poder fer tot això sense que quedi res de rancúnia. Enfadar-nos perquè ens importem i abraçar-nos immediatament.
Encara recordo quan et veia les mans grans i acollidores, capaces de fer-me sentir escalfor i donar-me de veure, ara les veig i penso si jo també seré capaç de fer-te sentir això quan et facis gran i em necessitis com jo t'he necessitat i et necessito.
Gràcies pare, papat.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Anuncis que piquen...
Els anuncis, n'hi ha de totes menes, agressius, educatius, llampants, fluixos, instigadors... però hi ha un subgènere, que em té el cor robat, els anuncis de la matinada.
M'encanta mirar els anuncis de les 4 del matí, aquells on en Jonhy Little, t'intenta vendre els meravellosos i fantàstics dvd's d'exercicis d'abdominals!!! o l'anunci del Snicer Dicer!!! ho talla tot, fins i tot el mal rotllo!! i en Tobi, amb el seu súper vapor treu les arrugues fins i tot de la Duquesa de Alba...
Farà uns anyets, patia molt d'insomni, eren les 3 del matí i jo seguia mirant els anuncis per la tv, ja m'estava quedant grogui al sofà, quan varen fer l'anunci del "Tortilla fácil", una paella doble on podies fer les truites més genials del món mundial!!! Com ja he dit, estava en fase rem... però era tant fantàstic el Tortilla fácil, que vaig començar a repetir el número de telèfon on s'havia de trucar per tal de fer la comanda, l'endemà, em vaig despertar i tenia el número gravat al cervell!! ara digueu-me que no saben vendre aquesta penya!!!
He de dir que sóc una víctima dels anuncis nocturns, actualment tinc la chef2000, el paint runner, el slender shaper... Potser és una hora de debilitat mental??? deixarem aquest expedient X al Mulder i a l´Scully...
M'encanta mirar els anuncis de les 4 del matí, aquells on en Jonhy Little, t'intenta vendre els meravellosos i fantàstics dvd's d'exercicis d'abdominals!!! o l'anunci del Snicer Dicer!!! ho talla tot, fins i tot el mal rotllo!! i en Tobi, amb el seu súper vapor treu les arrugues fins i tot de la Duquesa de Alba...
Farà uns anyets, patia molt d'insomni, eren les 3 del matí i jo seguia mirant els anuncis per la tv, ja m'estava quedant grogui al sofà, quan varen fer l'anunci del "Tortilla fácil", una paella doble on podies fer les truites més genials del món mundial!!! Com ja he dit, estava en fase rem... però era tant fantàstic el Tortilla fácil, que vaig començar a repetir el número de telèfon on s'havia de trucar per tal de fer la comanda, l'endemà, em vaig despertar i tenia el número gravat al cervell!! ara digueu-me que no saben vendre aquesta penya!!!
He de dir que sóc una víctima dels anuncis nocturns, actualment tinc la chef2000, el paint runner, el slender shaper... Potser és una hora de debilitat mental??? deixarem aquest expedient X al Mulder i a l´Scully...
Somnis
No sé quina activitat de somiar tindreu, però jo sóc una bèstia somiadora!!!
Tot s'ha de dir, que em va per èpoques, però quan somio, ho faig a lo gran!!! hi ha persones que somien en blanc i negre, altres que somien i després no ho recorden, les hi ha que somien però no entenen res del què han somiat... Jo sóc de les que somia en colors, recorda detalls increïbles, intenta entendre el somni, i només hi ha una cosa que de moment he detectat que no puc fer en somnis: saltar a corda, sempre m'entrebanco... semblarà una parida, però és cert...
A vegades és tant real, tant perfecte, que quan em desperto, intento retenir el record el màxim temps possible, però tard o d'hora els detalls es perden i queda només la idea general. I és que quan somiem, tot és possible, jo ja m'he lligat al Bruce Willis un parell de cops, encara que s'hi he de ser sincera (que d'això es tracta), un dels cops em va rebutjar... però no ho vaig entendre... no era el meu somni?? jo mano, no??? Però bé, el que deia, somnis estranys també els he tingut, idees que desperta no hagués tingut, en el somni he tingut unes pensades brillants, formes d'escapar en un desert, respostes ràpides a preguntes complicades, imaginar llocs on no he estat mai, recordo un cop que vaig estar a casa d'en Julio Iglesias...
I és que somiar és tant lliure... algun dia explicaré el somni més bèstia que he tingut, paciència!!! això requerirà espai i temps!!!
Signat Anna somiadora.
Tot s'ha de dir, que em va per èpoques, però quan somio, ho faig a lo gran!!! hi ha persones que somien en blanc i negre, altres que somien i després no ho recorden, les hi ha que somien però no entenen res del què han somiat... Jo sóc de les que somia en colors, recorda detalls increïbles, intenta entendre el somni, i només hi ha una cosa que de moment he detectat que no puc fer en somnis: saltar a corda, sempre m'entrebanco... semblarà una parida, però és cert...
A vegades és tant real, tant perfecte, que quan em desperto, intento retenir el record el màxim temps possible, però tard o d'hora els detalls es perden i queda només la idea general. I és que quan somiem, tot és possible, jo ja m'he lligat al Bruce Willis un parell de cops, encara que s'hi he de ser sincera (que d'això es tracta), un dels cops em va rebutjar... però no ho vaig entendre... no era el meu somni?? jo mano, no??? Però bé, el que deia, somnis estranys també els he tingut, idees que desperta no hagués tingut, en el somni he tingut unes pensades brillants, formes d'escapar en un desert, respostes ràpides a preguntes complicades, imaginar llocs on no he estat mai, recordo un cop que vaig estar a casa d'en Julio Iglesias...
I és que somiar és tant lliure... algun dia explicaré el somni més bèstia que he tingut, paciència!!! això requerirà espai i temps!!!
Signat Anna somiadora.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
