dimecres, 25 de novembre de 2009

Anuncis que piquen...


Els anuncis, n'hi ha de totes menes, agressius, educatius, llampants, fluixos, instigadors... però hi ha un subgènere, que em té el cor robat, els anuncis de la matinada.
M'encanta mirar els anuncis de les 4 del matí, aquells on en Jonhy Little, t'intenta vendre els meravellosos i fantàstics dvd's d'exercicis d'abdominals!!! o l'anunci del Snicer Dicer!!! ho talla tot, fins i tot el mal rotllo!! i en Tobi, amb el seu súper vapor treu les arrugues fins i tot de la Duquesa de Alba...
Farà uns anyets, patia molt d'insomni, eren les 3 del matí i jo seguia mirant els anuncis per la tv, ja m'estava quedant grogui al sofà, quan varen fer l'anunci del "Tortilla fácil", una paella doble on podies fer les truites més genials del món mundial!!! Com ja he dit, estava en fase rem... però era tant fantàstic el Tortilla fácil, que vaig començar a repetir el número de telèfon on s'havia de trucar per tal de fer la comanda, l'endemà, em vaig despertar i tenia el número gravat al cervell!! ara digueu-me que no saben vendre aquesta penya!!!
He de dir que sóc una víctima dels anuncis nocturns, actualment tinc la chef2000, el paint runner, el slender shaper... Potser és una hora de debilitat mental??? deixarem aquest expedient X al Mulder i a l´Scully...

Somnis


No sé quina activitat de somiar tindreu, però jo sóc una bèstia somiadora!!!
Tot s'ha de dir, que em va per èpoques, però quan somio, ho faig a lo gran!!! hi ha persones que somien en blanc i negre, altres que somien i després no ho recorden, les hi ha que somien però no entenen res del què han somiat... Jo sóc de les que somia en colors, recorda detalls increïbles, intenta entendre el somni, i només hi ha una cosa que de moment he detectat que no puc fer en somnis: saltar a corda, sempre m'entrebanco... semblarà una parida, però és cert...
A vegades és tant real, tant perfecte, que quan em desperto, intento retenir el record el màxim temps possible, però tard o d'hora els detalls es perden i queda només la idea general. I és que quan somiem, tot és possible, jo ja m'he lligat al Bruce Willis un parell de cops, encara que s'hi he de ser sincera (que d'això es tracta), un dels cops em va rebutjar... però no ho vaig entendre... no era el meu somni?? jo mano, no??? Però bé, el que deia, somnis estranys també els he tingut, idees que desperta no hagués tingut, en el somni he tingut unes pensades brillants, formes d'escapar en un desert, respostes ràpides a preguntes complicades, imaginar llocs on no he estat mai, recordo un cop que vaig estar a casa d'en Julio Iglesias...
I és que somiar és tant lliure... algun dia explicaré el somni més bèstia que he tingut, paciència!!! això requerirà espai i temps!!!

Signat Anna somiadora.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Preston&Child


Farà uns anys vaig entrar a l'Fnac, buscava un llibre per passar l'estona, estanteries plenes, piles de llibres pel terra, rètols on posaven les ofertes, llibres més venuts i noves publicacions... Em vaig dirigir a la secció de novel.la policíaca, aventures, i misteri, entre tots els que vaig anar remenant, hi va haver un que em va cridar l'atenció, només veient la portada i el títol, em va donar la sensació que seria un llibre que m'agradaria... Los asesinatos de Manhattan. Doncs a dia d'avui, us puc dir que m'he llegit 8 de les 9 novel.les que han escrit Preston&Child, on apareix l'agent de l'FBI Pendergast, el novè l'estic llegint ara.

Ja sé que és molt personal el tema lectura, però crec que als amants de la novel.la policíaca, i de misteri, els encantarà.

Albert Plà


Avui he fet un remember... he recordat aquelles cançons tant maques i plenes de contingut de l'Albert Plà!!! (per qui no ho ha caçat, lo de maques era una ironia). Doncs avui les he tornat a escoltar, com quan tenia 16 anys!!! he cantat, amb lo qual es pot deduir que encara recordo les lletres (glubs).
Impressionant cançó la de "Mi novia es una terrorista", i la del "Capellà del poble"... renoi quines lletres... Sempre he pensat que només un cap genial i alhora pertorbat, pot arribar a pensar i escriure paranoies com aquestes, i és que en diu de l'alçada d'un campanar...
La de Insolación (també està en català), és molt xula!!
Realment n'hi ha algunes que fan que t'hagis de tapar les orelles, no per l'afinació precisament..., i és que és un guarro (quan vol), recordo amb un enorme fàstig l'actuació que va fer a tv fa uns anys... independentment a aquest fet, us convido a que escolteu la que per mi té més contingut: http://www.goear.com/listen/1b6dff3/mi-novia-es-una-terrorista---albert-pla-.

Signat: l'Anna de fa uns quants anys.

divendres, 6 de novembre de 2009

Taquicardia migdiadera

El cunyat i jo més d'un cop hem parlat del fenomen taquicàrdia migdiadera, i és que és molt desagradable, estar fent la migdiada, que se't cau la babeta, només són 20 minuts, però són els més fantàstics del món... i de cop et despertes, t´adones que és tard, que t'has adormit, tens un núvol gris que et plou sobre el cap, i a més la maleïda taquicàrdia migdiadera... que dona un mal rotllo... vas accelerat, com si t'hagués de donar un iuiu, el cor se't surt del pit... la reconeixeu???

dimecres, 4 de novembre de 2009

Incívic

Passejant tranquil.lament, així estava jo aquest matí, quan he decidit creuar el carrer, però qui em mana prendre aquestes llibertats... Doncs bé, em disposava a creuar pel pas de vianants, quan he vist que a l´altre costat del pas, un vehicle estava aparcant, si si, en el vell mig del pas... i jo que no em tallo ni un pèl i li dic que faci el favor de retirar el vehícle, que servidora i cotxet no podem passar. El tio va i em contesta que passi per darrera del seu vehícle... serà imbècil el tio... i jo que em començo a escalfar... i li dic tota ofesa, escolti'm està cometent un acte molt incívic...retiri el vehícle!! i em contesta que no sóc guardia urbà (crec que és evident, oi?), que truqui a qui em doni la gana... i jo en una bullida de sang li dic INCÍVIC!!! però què em passa??? li hagués pogut dir malparit, imbècil, idiota... INCÍVIC??? d´on he sortit? d´un diccionari català??? això és greu... Doncs com anava dient... m'ha bullit la sang, he agafat el mòbil i he anat a la part del darrera del seu cotxe, quan el tio ha vist que estava fent una fotografia de la matricula, ha posat pies en polvorosa i ha volgut treure el vehicle abans que li fes la foto per la pertinent multa.Mitja hora més tard, la fotografia amb una explicació ben detallada estava al correu electrònic del responsable de trànsit, si si, la persona que gestiona les multes ja té en el seu poder la fotografia del incívic aquest.
Només caldria que l'hagués signat: mare justiciera