divendres, 6 de novembre de 2009

Taquicardia migdiadera

El cunyat i jo més d'un cop hem parlat del fenomen taquicàrdia migdiadera, i és que és molt desagradable, estar fent la migdiada, que se't cau la babeta, només són 20 minuts, però són els més fantàstics del món... i de cop et despertes, t´adones que és tard, que t'has adormit, tens un núvol gris que et plou sobre el cap, i a més la maleïda taquicàrdia migdiadera... que dona un mal rotllo... vas accelerat, com si t'hagués de donar un iuiu, el cor se't surt del pit... la reconeixeu???

1 comentarios:

Marta ha dit...

Sí que ho reconec sí! és com si ment i cos haguessin traspassat el mon present.. estàs tant desconectat de tot plegat que el despertar-te tens la sensació de que el mon ha seguit sense tu.. i corres a veure si l'atrapes, amb lo bé que un està dormit!
Despertares...

Publica un comentari a l'entrada