divendres, 28 de maig de 2010

Coses que em fan sentir viva




Evidentment me'n deixo moltes, però en un rampell...




l'olor de la terra mullada


un petó inesperat


desfer-se la cua del cabell després de dur-la tot el dia, i que encara desprenguis olor de xampú


treure't les sabates després de tot el dia i estirar els dits dels peus


l'olor de la gespa recent tallada


una abraçada del teu fill


l'emoció de les últimes pàgines d'un llibre on es resolt la trama


la cançó adequada en el moment que ho necessites


veure com les gotes de pluja dibuixen el seu camí en una finestra


el silenci en soledat


contemplar un paisatge i percebre la immensitat de la vida


el dolor que ens fa sentir vius


mirar-te al mirall i pensar que aquell dia t'has aixecat amb la cara bonica


una feina ben feta


aprofitar una pel.lícula qualsevol, per deixar anar llàgrimes contingudes de fa temps i donar-li la culpa a l'argument


somiar




dimecres, 26 de maig de 2010

Un correu electrònic que m'ha agradat

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...
He après que ningú no és perfecte... fins que t'enamores. He après que lavida es dura.... però jo ho sóc més! He après que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. He après que quan sembres rancúnia i amargura... la felicitat se'n va a un altre lloc. He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules... perquè demà potser me les hauré d'empassar. He après que un somriure és un mètode econòmic... per millorar el teu aspecte. He après que no puc escollir com em sento... però ! sempre hi puc feralguna cosa... He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta... et té enganxat a la vida. He après que tots volen viure al cim de la muntanya... però tota la felicitat esdevé mentre hi puges. He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta. He après que és millor donar consells només en dues circunstàncies... quan són demanats i quan en depèn la vida. He après que com menys temps malgasto... més coses faig.
-- salud i peles

dissabte, 1 de maig de 2010

Disculpin les molèsties


M'han fugit les idees, no és que en tingués gaires, o que fossin gaire brillants... però m'agrada escriure, i no sé què em passa. Creieu que si em copejo el cap sonarà eco? Potser és que tinc una fuga? Potser estic en crisi com és ara el que toca? Com diria el meu estimat Albert Pla: sóc un badall que camina.
Espero recuperar el temps, les ganes i les idees!!! Fins llavors, intentaré fer el que pugui.

Sèries


Recordeu sèries mítiques?? Vacaciones en el Mar, aquell capità Stubin amb els mitjons fins sota genoll, els rotlles de paper del vàter que tiraven al principi de l'episodi quan salpava el vaixell..., i Superhèroe Americano?? quin tio més desastre... i Hi ha que neixen estrellats, aquell paio podia posar nerviós amb més tranquil del cementiri... O les sèries familiars; Gent del Barri, Veïns o La Senyora King i l'espantaocells. El gènere ficció era el que ara em sembla més "cutre", "V"; s'arrencaven la pell de la cara i quedaven com a llangardaixos, eeeexxxx, McGuibber i els seus invents, La dona biònica, El Equipo A que tenia uns arguments fatals i uns diàlegs penosos...El coche fantástico... encara recordo com un nen de la meva classe, un dia quan la professora el renyava, va posar-se el rellotge vora la boca i va dir: Kit ven a buscar-me, tengo problemas...quina ocurrència!!!Quina noia no es va enamorar de Kirc Cameron amb els problemas crecen??? ohhhhI l'Alf??? encara recordo que venia del planeta Melmac i que es cruspia gats... Aló aló, i el seu fantàstic humor, recordo amb carinyo la iaia, que la despertaven cada cop que venia la infiltrada de la resistència i deia "escolteu bé, això només ho diré una vegada..."I els culebrots?? el primer que em vaig empassar rotllo heavy, va ser Inés Duarte Secretaria, d'allà vaig començar un greu camí cap a Topacio, Cristal i tot tipus de series nefastes... us recordeu de la sintonia d'alguna d'elles?? estava interpretada per Julio Iglesias...Per sèries mítiques.... Dallas, Dinastia, La casa de la pradera... ostres quins temps aquells... I quan em vaig fer una senyoreta, feien Sensación de Vivir 90210, ualaaaaaa amb en Luke Perry, i les històries per no dormir que els hi passaven als protagosnistes... va seguir Melrose place, on hi va haver un moment que ja no quedaven personatges que no s'haguessin embolicat entre ells... Avui he de reconèixer que segueixo mirant Se ha escrito un Crimen, la Fletxer és la pera!!!I les reposicions del Coche fantástico i del Equipo A.