dimecres, 7 de setembre de 2011



Jo t´ho explico: busques feina, estas orgullós de la teva carrera professional i estudis realitzats, però per la vacant que penses que estas fet a la mida (cap d´administració), demanen: un físic quantic, amb segona carrera d'antropologia forense, coneixements de geología, expert en llengües mortes i desitjablement que sàpiga fer soufles de coco amb aroma a vainilla. També demanen que tinguis menys de 30 anys, i una experiencia de 20 anys en la cría de l´escarabat piloter, mecànic de cotxes de fórmula 1 i que et defensis en medis sense gravetat.
Collons, és una feina en un despatx o una aventura inter-galàctica amb els d’Star Gate?
Aaaaaahhhhh ara ho entenc tot, per això varen enviar a lo puto McGuibber a l´espai!!!!

divendres, 17 de juny de 2011

M'he deixat endur per la música



No sóc cap entesa en música clàssica, però no em direu que les Quatre Estacions de Vivaldi no són brutals!! Mai he pogut decidir-me per una, cada una d´elles té lo seu, i és que et transporta a cada una de les èpoques de l´any, amb tot el què comporta, amb sentiments, amb emocions... ara faré un exercici estrany, escriure el que sento mentre les escolto, preparats a desbarrar??? vinga!!! fa anys que ho volia fer!!! (Si ho voleu fer bé, us heu de posar cada peça i escoltar-la a cada una de les meves divagacions).

Primavera: alegria, s'obren les flors, surten els bitxets dels seus caus, pots sentir els colors, el groc en les notes més agudes, primavera amb notes alegres i altes, amb paciència que s´acabin de florir els camps, amb l'acabament de la peça et recorda que tot té una eclosió fantàstica i digne d´admirar, i el colofón final, t´explica com tot ha anat succeint i com ha arribat amb el bon funcionament de la natura.



Estiu: El principi em fa pensar en els mosquits, la calor i com et piquen i et rasques, una tonteria però és així, després baixa el to per tornar a pujar, després el pas dels dies d´estiu, que s´acaben els dies i no hi pots fer res... alguna nota més primaveral s´apodera (serà l´estiuet de sant martí?), i torne-m´hi amb el mosquit, però aquest cop és de nit i ja t´ha picat al final de la peça...



Hivern: Tristor, s´apodera de l'ànima, avança impertorbable... ja és aquí, fredor, pluja... dies que passen escoltant clàssica tancat a casa i mirant per la finestra tot plovent, avança sense parar fins a arribar a una estrofa realment animada però que no deixa de ser trista, ens intenta animar, però el fred ens fa ser tristos i melancòlics... vinga va... vinga va...una empenteta... al final de la peça sembla que t´hi va la vida... i que hi va el tot pel tot... surt un raig de llum entre la foscor!! amunt amunt ho superarem!! torna a ser hivern i toca posar-se trist i no hi ha més remei, ho hem d´assumir...



Tardor: surten esquirols, alegres i carregats de nous...tot és amb tonalitats marrons... quina coseta ens espera amb aquest tintineig?es fa esperar...austeritat, balls a versalles, gent elegant, safates de plata... una cosa neix, què serà? caure les fulles, quina tristor de troç... vinga amunt!!! les fulles cauen, però tornaran a néixer, vinga que les dames i els cavallers estan festejant!!!



Ostia (si se´m permet...) quina anada d´olla!!! apa pensareu que estic més tarada encara...

però què seria si no fos tal com sóc?

dijous, 2 de juny de 2011

Somnis segona part...







Ostres! he tornat a tenir un somni desagradable que ja havia tingut, i en el meu intent per descobrir el significat per internet, m'he vist immersa en un món paral-lel de persones que explicaven els seus somnis!!!ha estat molt fort, ara puc assegurar que hi ha molt de pirat pel món...



N'hi ha hagut algun que m'ha impactat força...:







-"soñe q habia una niña q estaba poseida pero solo yo lo notaba, la mataba a golpes y para q nadie lo supiera la enterraba. Cuando estaba echandole las ultimas paladas de arena la niña despertó y me dijo "AYUDAME" con la voz apenas audible, pero ya era muy tarde, iba a morir. Le tire la ultima palada y me fui"-







Home... jo somio, però carregar-me algú així a sang freda...







Fa un parell de dies vaig tenir un somni molt reconfortant i feliç, estava en un prat de color groc blat, amb plantes d'espígol fent el contrapunt de color, tot feia una olor a planta seca molt intensa, a un costat tenia al meu pare i a l´altre a la meva mare, jo era com sóc ara. Tot caminant ens varem trobar una mena de tela a terra, era com un llit elàstic, i els dos em varen animar a pujar i saltar com una nena, jo ho vaig fer, i em va invadir la felicitat, no podia deixar de somriure, els cabells em flotaven a cada salt, i jo cada cop em sentia millor. Ells em miraven amb alegria...







Ostres, ja podrien ser tots els somnis tant macos i plens de màgia...



Però... perquè tot té un però... li vaig estar donant voltes al somni, no podia deixar de pensar-hi, tot tant serè, tant calmat, només nosaltres, tant irreal... la meva mare ja no hi és i estava amb nosaltres? finalment vaig arribar a la conclusió que, ostres estàvem tots tres morts, com sinó m'explico una pau tant gran?juntar-nos els tres no és possible a menys que els tres ja no estiguem a la vida terrenal (per dir-ho finament...), però bé, no deixa de ser un somni... i les explicacions o interpretacions no deixen de ser això...







dissabte, 23 d’abril de 2011

Fent Camí (Esquirols)















Aquesta cançó me la va descobrir el meu pare, és un tresor, espero que almenys la lletra us ompli com a mi.





Fent Camí (Esquirols)


Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols,


ficar-me al mig del fang com han fet molts.


Compartir el poc aliment que porto al meu sarró,


tant si m'omple la joia com si em buida la tristor.


Vindran dies d'angoixa,vindran dies d'il·lusió.


Com la terra és incerta,així sóc jo.


Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no.


I em mancarà quan calgui decisió.


Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant)


Ja lliure de l'engany (són els homes)


en veure milers, com jo,que van vencent la por (que van vencent la por)


Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit)


duent amb mi el sarró (que em guia davant)
i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys)


el pas dels meus companys endavant.

dimecres, 20 d’abril de 2011

Vull ser



vull ser la llum, vull ser energia, vull ser com aquell que ho creu i que no qüestiona mai la seva fe, ser feliç pel fet de viure, d'estimar lliurement i mostrar els sentiments sense vergonya, deixar-me caure enrere sense por, ser i rebre l'abraçada reconfortant, la mirada còmplice, el somriure permanent, la paraula adequada...



de moment, sóc jo i prou

dimecres, 5 de gener de 2011

Problema resolt!


Vaig tenir un petit problema al voler modificar el foro de cuina que teniu a la dreta de la pàgina, L'ANNA CUINA, però ja està resolt i ara ja podeu entrar i mirar les receptes, ja veureu que ara només hi ha un foro, única i exclusivament de cuina!!!

Iaio




El meu primer record, els seus ulls blaus, tímids, interrogants, pausats. Em miraven, em veien, m'observaven, els que sempre em varen veure com una bona persona, i ara perquè hauria de pensar que sóc bona persona si ell ja no em mira, si ell ja no m´ho diu, només ell podia fer que ho creiés, m´hi feia sentir. És egoisme que pensi així, no sóc tant bona persona com ell creia, sempre ho vaig pensar i mai li vaig dir... ell que em mirava amb bons ulls...

Ballava tangos, un cop vaig ballar amb ell i els peus no em tocaven al terra, tenia un do especial.

Parlava de la guerra i de l'època del franquisme amb entusiasme, enfurismat, embravit, i deia que tots plegats eren uns "cuatreros", sempre em va semblar molt entranyable la manera que tenia de dir aquesta paraula...

Feia teatre, donava tot el seu cor quan cantava Barcelona, era tot energia.

Un dia em va dir que abans de morir, volia veure com em casava i tenia un fill, per sort ho vaig poder complir.

Sabia estimar i patia molt.

Es va fer gran, fràgil i petit. Ara només em queda recordar-lo.
El meu iaio d'ulls blaus.