dimarts, 29 de desembre de 2009

El pas del temps




Sembla que tinguis un fill i hagis de canviar de casa i de cotxe...
Els nostres pares bé varen tenir-nos i no per això varen canviar-ho tot... visca les lliteres, petites, què dic petites... diminutes, baixetes, que no m´estranya que la talla mitja espanyola sigui tant baixa, i és que no teníem espai per créixer més... La roba, circulava de generació en generació, un dia et ficaves les mans a les butxaques, i descobries que hi tenies una moneda d'abans de la Guerra... Els nyanyos te´ls curaven aixafant una moneda al front, en el millor dels casos et quedava la marca de la corona, i en el pitjor havies d'aguantar la cara gravada de Franco durant un hora en el nyayo...
El cotxe era el mateix, fossin dos o fossin vuit, només canviava el grau de compressió dels ocupants.. però què entranyables les estones al cotxe amb els germans... si tenies sort, podies recuperar de sota el seient algun dels xiclets que hi havies enganxat temps enrere...
Els pares no tenien gaires problemes alhora d'escollir el berenar que ens donarien, sempre era pa amb xocolata!!! encara que hi havia alguns pares com els meus que la variant era pa amb quesito, arrrg
A la tornada al cole, en el meu cas, sempre em volien folrar els llibres perquè duressin més, i el que aconseguien, és que més que un llibre, sembles paper d'embolicar de bombolles.

Recordo els meus primers patins, eren una plataforma de ferro amb quatre rodetes, que anava subjectada per dues tires de cuir a les sabates, anava tot el dia amb en Franco al front...

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada