diumenge, 13 de desembre de 2009

Carlos González o Mètode Estivill... reflexions


Dos criteris d'un mateix fet: dormir.
Per ser breus, resumiré a lo "bèstia":
Carlos González, es basa en les necessitats tant de la mare com del fill, pensa que les conductes són de determinada manera per un motiu, que normalment radica en que el nen és intel.ligent i que no existeixen els "malacostumaments" ni els nens malcriats o viciats. Així doncs creu en donar el pit tant com faci falta, i que no fa falta que un nen dormi del "tirón", o que la mare es desenganxi totalment de l'infant, pensa que les criatures necessiten de les seves mares, posa exemples amb l'instint dels animals.
Dr.Estivill, creu que tot és quadriculat, que tot es pot aconseguir amb rutines, que som com un rellotge que s'ha de reprogramar perquè vagi alhora. Dona pautes de com modificar el comportament de les criatures en quant a son es refereix. Creu que existeixen estratagemes de picardia per part de les criatures, per aconseguir el que volen, per egoísme.

He de dir que jo em baso amb el que fins ara he vist, puc arribar a la conclusió per lo viscut i experimentat, que moltes vegades en diferents temes, la meva criatura m'ha ensenyat com havia de procedir, quan m'he sentit perduda i no sabia què fer, ella m'ha guiat cap a on tenia el problema perquè jo li solventés. El temps ho posa tot en ordre, quan jo pensava que mai podria estar tres hores sense fer pit, ella amb temps em va demostrar que si, que era lo suficientment intel.ligent com per saber-se espaiar el temps, només li calia arribar al dia que ja no necessités fer pit tant sovint, fins llavors li era necessari, i jo ho vaig entendre.
Suposo que amb el tema son em passarà el mateix, però com que no ho sé del cert, llegeixo per si de cas... però llegir l'Estivill em fa plorar, i és que és molt metòdic, molt "cruel", si partim de la base que una criatura es mou per instint... no valdria pensar que quan es senti capacitat ja dormirà sol? que és normal que vulgui estar amb la mare per dormir "tranquil"? Igual que el seu cos és intel.ligent i espaia els àpats, tos per expulsar menjar que se li ha quedat travessat, plora si se li fica alguna coseta a l'ull... dormirà sol quan ja no li calgui tenir la "protecció" al costat, no? Quan dic dormir sol, NO em refereixo a que dormi amb els pares, sinó que aprengui a adormir-se sense braços acotxant-lo. Comparteixo amb Carlos González, que som com animalets, quan som petits som indefensos i necessitem calor humà, una mare que estigui enganxada a nosaltres, a mida que passa el temps la criatura va creant espai sol, naturalment, sense calendaris...
És una barbaritat dir que un nen de 4 mesos ha de adormir-se sol, qui no ha sentit: que si és molt gran per aquestes coses, que si està prenent el pèl... senyors!!! que són 4 mesos, que es fa caca i pipi a sobre...independent?? es la personeta més depenent que existeix! temps tindrà de ser independent... i lluitar perquè siguin independents als 4 mesos i quan tenen 15 anys no els deixem anar sols pel món...
Bé, he fet una teràpia per reafirmar el que penso, a vegades ens eduquen més ells amb tant sols l'instint (que no tenen viciat per tota una vida), que no nosaltres a ells amb tants diplomes, teories i pijades.
Conclusió: Si té gana que mengi, si té son i no pot adormir-se sol, ajuda'l, acompanya'l, però no deixis que una colla d'escriptors i metges de renom li prenguin les necessitats bàsiques al teu fill.
Un altre apunt... no juguis a dir que són necessitats del teu fill si en realitat són les teves necessitats. Sigues sincera amb tu mateixa i sàpigues què és el que més li convé al teu fill independentment del què a tu t'agradaria.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada