Com ho penso i sento, sense ordre ni guió

M'agradaria que una persona molt especial per a mi, també poses aquí les seves aportacions, pensaments, opinions... espero que els que llegiu aquest blog li doneu una mica del vostre temps.

És un amic, un confident, una mà que t'ajuda, una orella que t'escolta, una mirada que et guia i comprèn, uns braços que et reconforten en els moments més difícils, així com en els més feliços. I ara ho entenc encara millor, fins ara ho comprenia, però ara entenc molts altres sentiments, sentiments que només es poden tenir quan tens un fill... amor infinit, amor incondicional.

Hi ha moments per tot, per demostrar, per discutir, per reconduir, per necessitar, el més bonic, és poder fer tot això sense que quedi res de rancúnia. Enfadar-nos perquè ens importem i abraçar-nos immediatament.

Encara recordo quan et veia les mans grans i acollidores, capaces de fer-me sentir escalfor i donar-me de veure, ara les veig i penso si jo també seré capaç de fer-te sentir això quan et facis gran i em necessitis com jo t'he necessitat i et necessito.

Gràcies pare, papat.