Fent Camí (Esquirols)

Aquesta cançó me la va descobrir el meu pare, és un tresor, espero que almenys la lletra us ompli com a mi.

http://www.youtube.com/watch?v=LbZtOCq2pBc

Fent Camí (Esquirols)

Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang com han fet molts.

Compartir el poc aliment que porto al meu sarró,

tant si m'omple la joia com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,vindran dies d'il·lusió.

Com la terra és incerta,així sóc jo.

Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no.

I em mancarà quan calgui decisió.

Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant)

Ja lliure de l'engany (són els homes)

en veure milers, com jo,que van vencent la por (que van vencent la por)

Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit)

duent amb mi el sarró (que em guia davant)
i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys)

el pas dels meus companys endavant.

Vull ser

vull ser la llum, vull ser energia, vull ser com aquell que ho creu i que no qüestiona mai la seva fe, ser feliç pel fet de viure, d'estimar lliurement i mostrar els sentiments sense vergonya, deixar-me caure enrere sense por, ser i rebre l'abraçada reconfortant, la mirada còmplice, el somriure permanent, la paraula adequada...

de moment, sóc jo i prou

Problema resolt!

Vaig tenir un petit problema al voler modificar el foro de cuina que teniu a la dreta de la pàgina, L'ANNA CUINA, però ja està resolt i ara ja podeu entrar i mirar les receptes, ja veureu que ara només hi ha un foro, única i exclusivament de cuina!!!

Iaio

El meu primer record, els seus ulls blaus, tímids, interrogants, pausats. Em miraven, em veien, m'observaven, els que sempre em varen veure com una bona persona, i ara perquè hauria de pensar que sóc bona persona si ell ja no em mira, si ell ja no m´ho diu, només ell podia fer que ho creiés, m´hi feia sentir. És egoisme que pensi així, no sóc tant bona persona com ell creia, sempre ho vaig pensar i mai li vaig dir... ell que em mirava amb bons ulls...

Ballava tangos, un cop vaig ballar amb ell i els peus no em tocaven al terra, tenia un do especial.

Parlava de la guerra i de l'època del franquisme amb entusiasme, enfurismat, embravit, i deia que tots plegats eren uns "cuatreros", sempre em va semblar molt entranyable la manera que tenia de dir aquesta paraula...

Feia teatre, donava tot el seu cor quan cantava Barcelona, era tot energia.

Un dia em va dir que abans de morir, volia veure com em casava i tenia un fill, per sort ho vaig poder complir.

Sabia estimar i patia molt.

Es va fer gran, fràgil i petit. Ara només em queda recordar-lo.

El meu iaio d'ulls blaus.

Avui toca recordar...

Recordo que quan era petita, em tocava anar a casa de tothom a recollir els reis, iaios, tietes, etc.. a cada casa era un món diferent, les meves tietes (a elles els hi hauria de dedicar molts escrits, i és que són la pera), muntaven l'arbre de nadal diferent a cap altre arbre que hagués vist, i estem parlant de fa unes dècades, quan encara no es feien aquest coi d'arbres psicodèlics que a vegades no saps si és un arbre o un bunyol guarnit... doncs elles en compraven un de gegant, li penjaven cistelletes amb mores de gominola (si si aquelles que eren vermelles o negres amb boletes), capsetes de Juanola, bolets, i tot tipus de cosetes que feien que més que mirar flipéssis i et posessis com el Quico... de fons es sentia a la meva àvia (qui la coneixeu poseu-hi entonació) que cridava tot posant la mà a l'orella com si fos un trompetí: tarariiiiiiii tarariiiiii em sembla que els reis ja han passat!!!

A part posaven el pessebre..., mentida!!!!! el pessebre ja era posat tot l'any, l'únic que feien era pujar una porteta de ferro que tenien, en una "xemeneia o el que fos allò" i ja el tenien parat i apunt, això si, era vivent, ja que t´hi podies trobar aranyetes, teranyinetes, talladits, formiguetes i tot tipus d'animals, que a vegades eren més grans que les ovelles de ceràmica, i és que durant tot l'any que romania tancat, la família insectívora procreava i de tant en tant anaven a algun enterrament..., vaja el cicle de la vida... Una de les meves tietes l´únic que feia era moure el caganer, i llavors l'havíem de trobar, i entre tanta fauna i flora... era realment complicat...

Encara recordo quan a casa dels meus iaios, un any, els reis. havien passat prèviament per Andorra, i em varen portar un rellotge Casio digital, també em varen portar un pegamento Imedio...però encara és hora que no ho he entès... El postre de nadal sempre eren préssecs en almívar...

A casa no fèiem gaire res, el que recordo és fer les campanades amb olives farcides, i apretar els polvorons fins que deien prou!!!quins temps...

P.D.: fent aquest escrit, he recordat coses que no tenia ni idea que el meu cervell encara retenia... la mare al costat del tió-tarima, portava faldilles on s'amagava tot, el pare al costat i ma germana esperant com jo al resultat de les bastonades...

No dir

Ostres, mai heu pensat que si algú pogués sentir el que penseu fliparia? si tinguéssim llicència total per dir i fer el que ens donés la gana seria brutal.... Hola buenas, sóc l'Anna i tinc llicència per matar verbalment a tots els de la sala!!!

Hi ha persones que es creuen amb dret a dir el que els hi passa pel cap, sense filtres del cervell a la boca, senti bé o malament, en un segon!!

A vegades he tingut converses mentals silencioses tenint la persona davant, és com a mínim gratificant poder dir coses sense que et sentin, rotllo Ally McBeal, quan estampava a la penya, o els tirava directament a un abocador, i aquí no ha passat res, però tu més ampla que un vuit.

A vegades he tingut la sensació de no saber si realment ho he dit en veu alta... i és que ho pensava amb tanta intensitat...

Suposo que si vols conservar algú al teu voltant el millor és optar per callar i seguir imaginant com els hi dius el que et ve de gust.

Recordo una anècdota de família que ens convida a reflexionar sobre el tema...

Venia algú a dinar a casa, tots estaven ensinistrats per la mare i cap de família, ningú podia dir ni mu de la senyora nàpia del convidat, pel què explicaven, tenia el nas grandiós, era un nas que venia al dinar amb un senyor enganxat al darrera, però els fills i pare tenien estrictes ordres de no fer cap comentari ni ullada al monument animat en qüestió. Doncs va transcórrer el dinar, tots es varen comportar exemplarment, i quan varen arribar als postres, la mare va treure un braç de gitano (això de braç de gitano s'hauria d'estudiar amb detall, d'on ve??? un altre dia en reflexionarem) de xocolata de la cuina, en va oferir a tots, i quan se´l varen acabar, es va girar al convidat i li va preguntar: que voldria una mica més de nas?

Tonteries meves del dia a dia

Ara porto uns dies que somio molt, molt i molt intens... començo a estar preocupada... i és que ja he matat a no sé quanta gent, i a sobre són coneguts!! vaja, no és que els hagi matat, però he somiat que es morien, per enfermetat, un tret, etc... l´altre dia vaig somiar que descobria un tio que anava carregat d´explossius enmig de Roma i per més que vaig cridar perquè el detinguéssin, només em sortien sons afònics, no tenia veu... i resulta que mentre dormia vaig estar fent el mateix... Això em podria passar amb somnis més romàntics, no? cada dia somiaria amb un ... vaja, al que anava, no pot ser que em passi això, no descanso, i l´endemà vaig feta pols..
Intentaré la tècnica aquella, que no sé qui em va explicar... quan vas a dormir, has de visualitzar el que vols somiar, i si ho fas bé, ho acabes somiant!! Ara hauré d´inventar alguna cosa ben distreta per poder somiar... alguna idea??

Canviant de tema, estic totalment enganxada a la lectura, torno a ser la bèstia menja llibres que era!!! també he recuperat estones de conduir amb música que m´agrada, fa que em senti molt bé, suposo que tot anirà agafant la forma que tenia, potser fins i tot... em torni a riure tant com abans, i no gràcies als dibuixos del Pocoyo o d´en Mic i les monades de la nineta!!! m´agrada passar-m´ho bé amb ella, però vull recuperar una mica de mi, diuen que era divertida i ocurrent...