dimecres, 15 de desembre de 2010

No dir


Ostres, mai heu pensat que si algú pogués sentir el que penseu fliparia? si tinguéssim llicència total per dir i fer el que ens donés la gana seria brutal.... Hola buenas, sóc l'Anna i tinc llicència per matar verbalment a tots els de la sala!!!


Hi ha persones que es creuen amb dret a dir el que els hi passa pel cap, sense filtres del cervell a la boca, senti bé o malament, en un segon!!


A vegades he tingut converses mentals silencioses tenint la persona davant, és com a mínim gratificant poder dir coses sense que et sentin, rotllo Ally McBeal, quan estampava a la penya, o els tirava directament a un abocador, i aquí no ha passat res, però tu més ampla que un vuit.


A vegades he tingut la sensació de no saber si realment ho he dit en veu alta... i és que ho pensava amb tanta intensitat...



Suposo que si vols conservar algú al teu voltant el millor és optar per callar i seguir imaginant com els hi dius el que et ve de gust.


Recordo una anècdota de família que ens convida a reflexionar sobre el tema...


Venia algú a dinar a casa, tots estaven ensinistrats per la mare i cap de família, ningú podia dir ni mu de la senyora nàpia del convidat, pel què explicaven, tenia el nas grandiós, era un nas que venia al dinar amb un senyor enganxat al darrera, però els fills i pare tenien estrictes ordres de no fer cap comentari ni ullada al monument animat en qüestió. Doncs va transcórrer el dinar, tots es varen comportar exemplarment, i quan varen arribar als postres, la mare va treure un braç de gitano (això de braç de gitano s'hauria d'estudiar amb detall, d'on ve??? un altre dia en reflexionarem) de xocolata de la cuina, en va oferir a tots, i quan se´l varen acabar, es va girar al convidat i li va preguntar: que voldria una mica més de nas?


1 comentarios:

aglote ha dit...

Jo avui he practicat l'estil Ally, per tal de no dir-li 4 coses ben dites a qui no té ni idea de certs temes (tot i que quan m'ha dit que havia de vigilar certes coses, aquí ja m'he plantat i li he dit que si he de controlar a algú que els hi digui ella)... A mi també m'ha passat això que comentes, que jo mateixa dubto dels meus actes o paraules, perque potser penso "més fort" de lo normal i crec que la persona que tinc davant sap perfectament el que penso o estic a punt de fer... jeje suposo que a ell/@ també li deu passar pel cap alguna cosa així i s'ho estalvia... però és que de vegades, actuar amb "diplomàcia i correcció" costa taaaaaant...

Per cert, l'anècdota del nas, sempre que l'expliques em tronxo, però és que avui al despatx no podia parar de riure, jajaja...

Publica un comentari a l'entrada