Coses que em fan sentir viva

Evidentment me'n deixo moltes, però en un rampell...

l'olor de la terra mullada

un petó inesperat

desfer-se la cua del cabell després de dur-la tot el dia, i que encara desprenguis olor de xampú

treure't les sabates després de tot el dia i estirar els dits dels peus

l'olor de la gespa recent tallada

una abraçada del teu fill

l'emoció de les últimes pàgines d'un llibre on es resolt la trama

la cançó adequada en el moment que ho necessites

veure com les gotes de pluja dibuixen el seu camí en una finestra

el silenci en soledat

contemplar un paisatge i percebre la immensitat de la vida

el dolor que ens fa sentir vius

mirar-te al mirall i pensar que aquell dia t'has aixecat amb la cara bonica

una feina ben feta

aprofitar una pel.lícula qualsevol, per deixar anar llàgrimes contingudes de fa temps i donar-li la culpa a l'argument

somiar

Un correu electrònic que m'ha agradat

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...
He après que ningú no és perfecte... fins que t'enamores. He après que lavida es dura.... però jo ho sóc més! He après que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. He après que quan sembres rancúnia i amargura... la felicitat se'n va a un altre lloc. He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules... perquè demà potser me les hauré d'empassar. He après que un somriure és un mètode econòmic... per millorar el teu aspecte. He après que no puc escollir com em sento... però ! sempre hi puc feralguna cosa... He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta... et té enganxat a la vida. He après que tots volen viure al cim de la muntanya... però tota la felicitat esdevé mentre hi puges. He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta. He après que és millor donar consells només en dues circunstàncies... quan són demanats i quan en depèn la vida. He après que com menys temps malgasto... més coses faig.
-- salud i peles

Disculpin les molèsties

M'han fugit les idees, no és que en tingués gaires, o que fossin gaire brillants... però m'agrada escriure, i no sé què em passa. Creieu que si em copejo el cap sonarà eco? Potser és que tinc una fuga? Potser estic en crisi com és ara el que toca? Com diria el meu estimat Albert Pla: sóc un badall que camina.

Espero recuperar el temps, les ganes i les idees!!! Fins llavors, intentaré fer el que pugui.

Sèries

Recordeu sèries mítiques?? Vacaciones en el Mar, aquell capità Stubin amb els mitjons fins sota genoll, els rotlles de paper del vàter que tiraven al principi de l'episodi quan salpava el vaixell..., i Superhèroe Americano?? quin tio més desastre... i Hi ha que neixen estrellats, aquell paio podia posar nerviós amb més tranquil del cementiri... O les sèries familiars; Gent del Barri, Veïns o La Senyora King i l'espantaocells. El gènere ficció era el que ara em sembla més "cutre", "V"; s'arrencaven la pell de la cara i quedaven com a llangardaixos, eeeexxxx, McGuibber i els seus invents, La dona biònica, El Equipo A que tenia uns arguments fatals i uns diàlegs penosos...El coche fantástico... encara recordo com un nen de la meva classe, un dia quan la professora el renyava, va posar-se el rellotge vora la boca i va dir: Kit ven a buscar-me, tengo problemas...quina ocurrència!!!Quina noia no es va enamorar de Kirc Cameron amb els problemas crecen??? ohhhhI l'Alf??? encara recordo que venia del planeta Melmac i que es cruspia gats... Aló aló, i el seu fantàstic humor, recordo amb carinyo la iaia, que la despertaven cada cop que venia la infiltrada de la resistència i deia "escolteu bé, això només ho diré una vegada..."I els culebrots?? el primer que em vaig empassar rotllo heavy, va ser Inés Duarte Secretaria, d'allà vaig començar un greu camí cap a Topacio, Cristal i tot tipus de series nefastes... us recordeu de la sintonia d'alguna d'elles?? estava interpretada per Julio Iglesias...Per sèries mítiques.... Dallas, Dinastia, La casa de la pradera... ostres quins temps aquells... I quan em vaig fer una senyoreta, feien Sensación de Vivir 90210, ualaaaaaa amb en Luke Perry, i les històries per no dormir que els hi passaven als protagosnistes... va seguir Melrose place, on hi va haver un moment que ja no quedaven personatges que no s'haguessin embolicat entre ells... Avui he de reconèixer que segueixo mirant Se ha escrito un Crimen, la Fletxer és la pera!!!I les reposicions del Coche fantástico i del Equipo A.

Cançons que ens acompanyen...(primera part)

Ara feia temps que no deia ni piu... però l'Olga m'ha donat unes idees molt bones!!!Les cançons...

romàntiques, rockeres, poperes, antigues, modernes, maquineres... seran del tipus que siguin, però sempre ens han acompanyat... naixem i no sé qui punyetes va inventar que la clàssica fa dormir a tot bitxo vivent, som petitons i el Joan petit quan balla ens persegueix fins que aprenem a no fer-nos pipi a sobre... i mira que la Lluna i la pruna... doncs us podeu creure, que fa poc la vaig buscar a www.goear.com i han fet una new version, rotllo fandanguera i amb la lletra diferent, de tota la vida era la lluna la pruna ... i son pare la crida i sa mare no vol, doncs ara resulta que és la lluna la pruna i un sol mariner i sa mare també, ein??? i què pinta un sol mariner aquí??? bé, coses de la modernitat...que si la Lluna no podia estar només amb la Pruna perquè sortirien de l´armari i son pare cridant seria maltractament d´infants, i ara que es porta el rotllo trios, doncs vinga que en som pocs, vine sol mariner...i abans que la mare no volia... ara s´ha tornat moderna i ara sa mare també...(http://www.goear.com/listen/a65ef0e/la-lluna,-la-pruna-núria-lozano)

Hi ha música que jo crec que no passa de moda, és la música romanticona, en els meus temps era Eros Ramazotti, Glenn Medeiros, Sergio Dalma, difícil resistir-se... i és que aquestes són un clàssic..era sentir l´Eros i patapam!!!Les adolescents sempre tant sentimentals, associar cançons a cada noi... i al final no pots posar ni la ràdio perquè et dona un xungo... o cançons que dedicaries a gent... crec recordar els Mojinos en tenen alguna força adient pels jefes...mi jefe és una cabr... un hij... molt educativa, vaja...

Jo encara recordo cançons de la meva vida, la sintonia de Dinastia, recordo aquelles campanes escolars. Change de world, la primera peli amb el meu primer xicot, ohhhh, cançó arrambadora la Lambada!!! osti qui no ha fet el meneito amb la lambada???

Com amb tot, amb la música també hi ha d'haver coses fatals... qui no ha ballat en una boda el Paquito el chocolatero? corbata al coll i descamisat perdut... quina fila... sort de l'amnèsia que produeix l'alcohol...

Fins a la mort, sempre ens acompanya alguna cançó, Ave María, Paraules d'Amor i perquè no... la Comparsita (ttm iaio).

Viure en la ignorància

El medicaments, us he parat a llegir alguna vegada els prospectes? són una declaració de totes les coses dolentes que et poden passar, marejos, vòmits, taquicàrdies... és en plan que t'arreglo això, però et destrosso tot lo altre... crec que junt al prospecte també hi haurien d'incloure un formulari d'últimes voluntats, no fos cas...

I és que val més viure com un ignorant, no saber el que prens i curar-te (o no), no conèixer la composició de certs aliments i cruspir-te`ls sense pensar que són una bomba. I els pobres pagesos, em vaig escoltar l'altre dia que per un carbassó que nosaltres a plaça paguem a suposem 1 euro, a ells els hi paguen 8 cèntims, ara cada cop que em miro un carbassó ja no el veig igual...

No parlem del tema política, millor no saber-ne res de res, perquè quan t'assabentes en xifres, de la quantitat de milions que s'embutxaquen i malversen, voluntàriament et prendries un d'aquests medicaments i ompliries el testament més content que un pèsol de pagès mal pagat.

BON ANY A TOTHOM!!

Espero que tingueu una bona sortida i una millor entrada d'any. Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.
Salut, felicitat i una ràpida sortida de la crisi!!!

Anna