diumenge, 14 de febrer de 2010

Cançons que ens acompanyen...(primera part)


Ara feia temps que no deia ni piu... però l'Olga m'ha donat unes idees molt bones!!!Les cançons...


romàntiques, rockeres, poperes, antigues, modernes, maquineres... seran del tipus que siguin, però sempre ens han acompanyat... naixem i no sé qui punyetes va inventar que la clàssica fa dormir a tot bitxo vivent, som petitons i el Joan petit quan balla ens persegueix fins que aprenem a no fer-nos pipi a sobre... i mira que la Lluna i la pruna... doncs us podeu creure, que fa poc la vaig buscar a www.goear.com i han fet una new version, rotllo fandanguera i amb la lletra diferent, de tota la vida era la lluna la pruna ... i son pare la crida i sa mare no vol, doncs ara resulta que és la lluna la pruna i un sol mariner i sa mare també, ein??? i què pinta un sol mariner aquí??? bé, coses de la modernitat...que si la Lluna no podia estar només amb la Pruna perquè sortirien de l´armari i son pare cridant seria maltractament d´infants, i ara que es porta el rotllo trios, doncs vinga que en som pocs, vine sol mariner...i abans que la mare no volia... ara s´ha tornat moderna i ara sa mare també...(http://www.goear.com/listen/a65ef0e/la-lluna,-la-pruna-núria-lozano)
Hi ha música que jo crec que no passa de moda, és la música romanticona, en els meus temps era Eros Ramazotti, Glenn Medeiros, Sergio Dalma, difícil resistir-se... i és que aquestes són un clàssic..era sentir l´Eros i patapam!!!Les adolescents sempre tant sentimentals, associar cançons a cada noi... i al final no pots posar ni la ràdio perquè et dona un xungo... o cançons que dedicaries a gent... crec recordar els Mojinos en tenen alguna força adient pels jefes...mi jefe és una cabr... un hij... molt educativa, vaja...
Jo encara recordo cançons de la meva vida, la sintonia de Dinastia, recordo aquelles campanes escolars. Change de world, la primera peli amb el meu primer xicot, ohhhh, cançó arrambadora la Lambada!!! osti qui no ha fet el meneito amb la lambada???
Com amb tot, amb la música també hi ha d'haver coses fatals... qui no ha ballat en una boda el Paquito el chocolatero? corbata al coll i descamisat perdut... quina fila... sort de l'amnèsia que produeix l'alcohol...
Fins a la mort, sempre ens acompanya alguna cançó, Ave María, Paraules d'Amor i perquè no... la Comparsita (ttm iaio).

1 comentarios:

aglote ha dit...

Molt ben dit! Sí senyora!
Sobretot m'ha agradat la menció del Glenn Medeiros i el seu Nothings gonna change my love for you, cançó pastelosa per excel·lència de finals dels 80 i la que m'ha arribat al cor, la de los Mojinos Escozios, grup que porto mols anys reivindicant que vagin a Eurovisió, ja que si més no, al menys riurem moltíssim... De fet la cancó del jefe diu mi jefe es un vikingo, es un becerro es un cab***** por eso le cantamos esta canción Queremos pan, queremos vino, queremos al jefe colgado de un pino, jajaja són brutals.

Jo recomano una canço descoberta fa molt poc al youtube,que es diu "Rata de 2 patas" que li podriem dedicar a qualsevol dels ex que han passat per la nostra vida, jaja

Publica un comentari a l'entrada