QUAN ÉREM PETITS especialment dedicat als 80's

Recordeu quan érem petits i tot ens semblava gran? Quan una persona et deia que tenia 25 anys era un iaio!!Quan el pare es comprava un cotxe era el “més millor”, quan la mare et feia macarrons eren els més millors del món… I així amb tot…

Les coses que et deien els pares…, a qui no li han dit mai un cop s’ha donat un clatellot: no passa res, ja està… Doncs era per contestar de bona gana: docs si que passa, m’he donat el mastegot més gran de l’historia, m’està rajant la sang per tres costats diferents i em fa un mal de coll… així que no em diguis que ja està i que no passa res, home tu!!! O un bon dia es moria el peixet que tenies en aquella peixera rodona i ronyosa, i encara que mail li havies fet ni cas, se t’ensorrava el món i aquell peix era la teva vida… i els pares et deien, no t’engoixis, te’n comprarem un altre… Com que un altre, era el meu millor amic, i s’ha mort!! Vinga a trivialitzar amb els nostres sentiments infantils…

Els nens per definició són cruels, el mític joc de cromos falti-tengui, era molt cruel, si no tenies els últims cromos eres un marginat social, si a casa et feien el bocata de mortadel.la i no et compraven un bollicao eres un raret…

I les categories socials en les que es dividia la classe? Els populars (els super mega guays)i els impopulars (els “pardillos”), encara que hi havia alguna categoria més, com “l´empollón”, el pilota, el “follonero”… no em digueu que no era cruel el tema… que si ara” t’ajunto que si ara ja no t’ajunto… “

I les modes? En la meva època varen tocar el torn a les muscleres (hombreras), americanes amb quadres impossibles, arracades d’anella gegant, rotllo que passaven els tigres de l’Ángel Cristo, i el pentinat a l´estil Júlia Otero… la música espagueti i el fido dido, les cares d’àcid i el xiclet boomer quilomètric, amb el que feies una bola tant gran de xiclet que et donaven fastigs i tot, però eres un fora de sèrie per haver aconseguit ficar-te tota aquella plasta a la boca ...

I les llegendes urbanes de llavors?? Circulen unes calcomanies que es diuen Blue Star i porten droga enganxada que s´absorbeix per la pell. La llegenda del Ricki Martin a l´armari de la nena. La de la noia i l’ampolla de coca cola. I que les lletres de les cançons de la Xuxa si les inverties eren càntics satànics… ja em direu…

Els programes fikis d’aquells temps no tenien desperdici… el precio justo (a jugar!!!), un dos tres amb la Maira Gomez Quem, on podies guanyar un apartamento en Torrevieja - Alicante, més endavant els programes de l´Emilio Aragón on sortia la Xuxa, que ja em direu, però entre la Xuxa, la Leticia Sabater del con mucha marcha i les mama chichos, més semblava un canal X que una altre cosa…

Apa espero que hagueu recordat algun temps passat que no vol dir millor ni pitjor, sinó diferent…