dijous, 22 d’octubre de 2009

QUAN ÉREM PETITS especialment dedicat als 80's

Recordeu quan érem petits i tot ens semblava gran? Quan una persona et deia que tenia 25 anys era un iaio!!Quan el pare es comprava un cotxe era el “més millor”, quan la mare et feia macarrons eren els més millors del món… I així amb tot…

Les coses que et deien els pares…, a qui no li han dit mai un cop s’ha donat un clatellot: no passa res, ja està… Doncs era per contestar de bona gana: docs si que passa, m’he donat el mastegot més gran de l’historia, m’està rajant la sang per tres costats diferents i em fa un mal de coll… així que no em diguis que ja està i que no passa res, home tu!!! O un bon dia es moria el peixet que tenies en aquella peixera rodona i ronyosa, i encara que mail li havies fet ni cas, se t’ensorrava el món i aquell peix era la teva vida… i els pares et deien, no t’engoixis, te’n comprarem un altre… Com que un altre, era el meu millor amic, i s’ha mort!! Vinga a trivialitzar amb els nostres sentiments infantils…

Els nens per definició són cruels, el mític joc de cromos falti-tengui, era molt cruel, si no tenies els últims cromos eres un marginat social, si a casa et feien el bocata de mortadel.la i no et compraven un bollicao eres un raret…

I les categories socials en les que es dividia la classe? Els populars (els super mega guays)i els impopulars (els “pardillos”), encara que hi havia alguna categoria més, com “l´empollón”, el pilota, el “follonero”… no em digueu que no era cruel el tema… que si ara” t’ajunto que si ara ja no t’ajunto… “

I les modes? En la meva època varen tocar el torn a les muscleres (hombreras), americanes amb quadres impossibles, arracades d’anella gegant, rotllo que passaven els tigres de l’Ángel Cristo, i el pentinat a l´estil Júlia Otero… la música espagueti i el fido dido, les cares d’àcid i el xiclet boomer quilomètric, amb el que feies una bola tant gran de xiclet que et donaven fastigs i tot, però eres un fora de sèrie per haver aconseguit ficar-te tota aquella plasta a la boca ...

I les llegendes urbanes de llavors?? Circulen unes calcomanies que es diuen Blue Star i porten droga enganxada que s´absorbeix per la pell. La llegenda del Ricki Martin a l´armari de la nena. La de la noia i l’ampolla de coca cola. I que les lletres de les cançons de la Xuxa si les inverties eren càntics satànics… ja em direu…

Els programes fikis d’aquells temps no tenien desperdici… el precio justo (a jugar!!!), un dos tres amb la Maira Gomez Quem, on podies guanyar un apartamento en Torrevieja - Alicante, més endavant els programes de l´Emilio Aragón on sortia la Xuxa, que ja em direu, però entre la Xuxa, la Leticia Sabater del con mucha marcha i les mama chichos, més semblava un canal X que una altre cosa…

Apa espero que hagueu recordat algun temps passat que no vol dir millor ni pitjor, sinó diferent…

4 comentarios:

aglote ha dit...

M'ha agradat molt i em sento molt identificada pràcticament en tot el que dius! Només dir que jo em vaig fer la col·lecció sencera de cromos de les Tortugues Ninja, i gairebé a l'any 2010 tornen les maleïdes muscleres!!!! Sento la meva ignorància, però de tota la vida els hi he dit hombreras, jajaja!!!
Jo només dic, que em nego rotundament a tornar a portar muscleres a les jaquetes i jerseis, ja que semblarem jugadors de rugby..., que se les possin els famosos senyors que s'han quedat sense imaginació i creativitat per tal de dissenyar la moda dels propers anys 10

Felip i Patti ha dit...

Je, je,... Doncs jo era súper-fan de les muscleres, les duia amb tot, llàstima que amb el bikini no quedaven tan bé... La veritat és que quan ara em veig a les fotos em veig mooolt friki. Tots tenim un passat!!
Però hi ha coses que no canvien, com les mil reposicions del Coche Fantástico, el Equipo A o Se ha escrito un crimen... Em torno a sentir com quan tenia deu anys!! Crec que algú de la TV no ha superat aquella època i que, si el veiéssim, segur que porta muscleres!!!

aglote ha dit...

Recomanacions de la Tendero (o sigui jo):

http://www.todonostalgia.com/

Aqui trobareu de tot, les series mítiques dels 80 i n90, de fet ara estic escoltant la música de "Los Problemas crecen"... recordeu aquella sèrie del Kirk Cameron??? ...

Parlant de reposicions, a veure si aconseguim fer força no sé a on perque tornin a posar Vacaciones en el mar, (The loveeee boatt lala lalala lala lalaaaaaaaa) o una sèrie que no sé si recordareu, era molt friki, jeje, quasi com jo, i es deia Cazadores de Sombras, i es suposava que eren com els Caçafantasmes però més lerdos jajajaja

Anna ha dit...

ostres Olga, no em deixes de sorprendre!!! Encara recordo el Capitán "Estubin", la Juli, en Goffer, en Washington i el metge que anava més sortit que el canto d'una taula...I els rotllos de paper higiènic que tiraven des del vaixell a cada episodi?

Publica un comentari a l'entrada