Sempre he dit, que no som conscients de què ens trobem bé, fins que deixem de estar-ho, és ben cert, queixar-nos en sabem tots, hi ha qui més hi ha que menys, els homes per norma general en són uns experts, encara recordo una anècdota molt bona que algú molt especial per mi em va explicar, perquè us feu una idea, era una dona molt de la broma, un humor negre o "anglès" brutal!!, doncs bé... un dia estava ella a la cuina preparant el dinar, quan se li va acostar el marit, i ella se'l va mirar i li va dir: "veig que fas mala cara, que et trobes bé?", ell li va dir: "si...", no gaire segur del què deia. Ella va seguir dient, però es que de veritat que fas una cara tota groga, saps el color dels ciris...? un blanc grisós sospitós, saps?, segur que et trobes bé? el marit tot amoïnat, es recolza al marc de la porta de la cuina i tot tocant-se el cap, diu: "doncs ara que ho dius... no em trobo gens bé, vols dir que no tinc alguna cosa...? Ella finalment va esclatar a riure i li va dir; "mira que ets aprensiu... però que no veus que t´he pres el pèl???"
Doncs amb això us vull dir, que realment qui no té un all té una ceba, i qui no se la conrea!!!
Hem d'intentar valorar cada dia, i saber veure quan ens trobem bé i dir-ho en veu alta!!! OSTRES AVUI QUÈ BÉ QUE EM TROBO!!!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada