dijous, 29 de juliol de 2010

Perquè fa riure?


Sempre s'ha dit que els recursos, caca-pedo-pis, fan riure, i és cert, a qui no li fa gràcia un acudit escatològic, una situació compromesa al wàter... encara recordo quan em vaig passar anys i panys sense poder explicar un acudit, i és que quan em decidia a explicar-lo, em començava a riure i ja no podia parar, i mira que era tonto l'acudit...vinga va... que l'explico... van dos en un ascensor i se sent el soroll d'un pet, en això que un li pregunta a l'altre, que s'ha tirat un pet? i li respon i vostè? No!! doncs llavors perquè coi pregunta??


Mai us ha passat que us dona per riure en un lloc que en teoria no es pot? jo en semblo una experta, tanatoris, consulta del metge, en mig d'una discussió aferrissada...


Un cop a l'autobús vaig començar a riure de tonteries que em passaven pel cap, i de tant de riure, el noi que tenia assegut al davant va esclatar a riure també...


També hi ha paraules que em fan tanta gràcia que no puc ni dir, tova n'és una, però es que de quantes maneres es pot arribar a dir merda? us animo a què en feu una llista, la meva ha sortit llarguíssima...



0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada