No sóc cap entesa en música clàssica, però no em direu que les Quatre Estacions de Vivaldi no són brutals!! Mai he pogut decidir-me per una, cada una d´elles té lo seu, i és que et transporta a cada una de les èpoques de l´any, amb tot el què comporta, amb sentiments, amb emocions... ara faré un exercici estrany, escriure el que sento mentre les escolto, preparats a desbarrar??? vinga!!! fa anys que ho volia fer!!! (Si ho voleu fer bé, us heu de posar cada peça i escoltar-la a cada una de les meves divagacions).
Primavera: alegria, s'obren les flors, surten els bitxets dels seus caus, pots sentir els colors, el groc en les notes més agudes, primavera amb notes alegres i altes, amb paciència que s´acabin de florir els camps, amb l'acabament de la peça et recorda que tot té una eclosió fantàstica i digne d´admirar, i el colofón final, t´explica com tot ha anat succeint i com ha arribat amb el bon funcionament de la natura.
Estiu: El principi em fa pensar en els mosquits, la calor i com et piquen i et rasques, una tonteria però és així, després baixa el to per tornar a pujar, després el pas dels dies d´estiu, que s´acaben els dies i no hi pots fer res... alguna nota més primaveral s´apodera (serà l´estiuet de sant martí?), i torne-m´hi amb el mosquit, però aquest cop és de nit i ja t´ha picat al final de la peça...
Hivern: Tristor, s´apodera de l'ànima, avança impertorbable... ja és aquí, fredor, pluja... dies que passen escoltant clàssica tancat a casa i mirant per la finestra tot plovent, avança sense parar fins a arribar a una estrofa realment animada però que no deixa de ser trista, ens intenta animar, però el fred ens fa ser tristos i melancòlics... vinga va... vinga va...una empenteta... al final de la peça sembla que t´hi va la vida... i que hi va el tot pel tot... surt un raig de llum entre la foscor!! amunt amunt ho superarem!! torna a ser hivern i toca posar-se trist i no hi ha més remei, ho hem d´assumir...
Tardor: surten esquirols, alegres i carregats de nous...tot és amb tonalitats marrons... quina coseta ens espera amb aquest tintineig?es fa esperar...austeritat, balls a versalles, gent elegant, safates de plata... una cosa neix, què serà? caure les fulles, quina tristor de troç... vinga amunt!!! les fulles cauen, però tornaran a néixer, vinga que les dames i els cavallers estan festejant!!!
Ostia (si se´m permet...) quina anada d´olla!!! apa pensareu que estic més tarada encara...
però què seria si no fos tal com sóc?