EL NOSTRE MOMENT

Records que no tenia presents

2012-02-02T10:48:00.003+01:00

Estava tant tranquil.la remenant per les xarxes socials, quan de cop i volta, ha aparegut algú a l'apartat "gente que quizás conozcas", que m'ha deixat , esma perduda,bocabadada i corpresa... algú que feia moooolts anys que no en tenia noticies, algú que va formar part important de la meva vida en una etapa adolescent, i de cop, se m'ha destapat un munt d'anècdotes, històries passades, persones relacionades, frases, sensacions i sentiments que ja no recordava feia temps.

És curiós, com recordar coses puntuals del passat, fa que emergeixin records que no tenies ni idea que encara guardessis en algun racó del cervell, i una et porta a l'altre, i acabes per recuperar una part de la teva vida,que la tenies tan ben compactada i guardada.

La sensació que m'està donant, és la de perspectiva, de com haguessin estat les coses si la ruta de la vida fóra una altra, de com han anat succeint fets de la meva vida, sense quasi ni adonar-me... suposo que ens fa falta algú de fora, al qui veiem com un estàtic en el temps, per adonar-nos de l'evolució soferta, afers varis abans de comprometre's amb algú, anar a viure en parella, tenir fills, anar canviant de feina, de ciutat... Si senyor... això és la vida, canvis físics, mentals, incorporacions i faltes... tot condensat en uns anys que es viuen com si res.

2011-09-07T22:51:00.001+02:00

Jo t´ho explico: busques feina, estas orgullós de la teva carrera professional i estudis realitzats, però per la vacant que penses que estas fet a la mida (cap d´administració), demanen: un físic quantic, amb segona carrera d'antropologia forense, coneixements de geología, expert en llengües mortes i desitjablement que sàpiga fer soufles de coco amb aroma a vainilla. També demanen que tinguis menys de 30 anys, i una experiencia de 20 anys en la cría de l´escarabat piloter, mecànic de cotxes de fórmula 1 i que et defensis en medis sense gravetat.
Collons, és una feina en un despatx o una aventura inter-galàctica amb els d’Star Gate?
Aaaaaahhhhh ara ho entenc tot, per això varen enviar a lo puto McGuibber a l´espai!!!!

M'he deixat endur per la música

2011-06-17T00:14:00.008+02:00

No sóc cap entesa en música clàssica, però no em direu que les Quatre Estacions de Vivaldi no són brutals!! Mai he pogut decidir-me per una, cada una d´elles té lo seu, i és que et transporta a cada una de les èpoques de l´any, amb tot el què comporta, amb sentiments, amb emocions... ara faré un exercici estrany, escriure el que sento mentre les escolto, preparats a desbarrar??? vinga!!! fa anys que ho volia fer!!! (Si ho voleu fer bé, us heu de posar cada peça i escoltar-la a cada una de les meves divagacions).

Primavera: alegria, s'obren les flors, surten els bitxets dels seus caus, pots sentir els colors, el groc en les notes més agudes, primavera amb notes alegres i altes, amb paciència que s´acabin de florir els camps, amb l'acabament de la peça et recorda que tot té una eclosió fantàstica i digne d´admirar, i el colofón final, t´explica com tot ha anat succeint i com ha arribat amb el bon funcionament de la natura.

Estiu: El principi em fa pensar en els mosquits, la calor i com et piquen i et rasques, una tonteria però és així, després baixa el to per tornar a pujar, després el pas dels dies d´estiu, que s´acaben els dies i no hi pots fer res... alguna nota més primaveral s´apodera (serà l´estiuet de sant martí?), i torne-m´hi amb el mosquit, però aquest cop és de nit i ja t´ha picat al final de la peça...

Hivern: Tristor, s´apodera de l'ànima, avança impertorbable... ja és aquí, fredor, pluja... dies que passen escoltant clàssica tancat a casa i mirant per la finestra tot plovent, avança sense parar fins a arribar a una estrofa realment animada però que no deixa de ser trista, ens intenta animar, però el fred ens fa ser tristos i melancòlics... vinga va... vinga va...una empenteta... al final de la peça sembla que t´hi va la vida... i que hi va el tot pel tot... surt un raig de llum entre la foscor!! amunt amunt ho superarem!! torna a ser hivern i toca posar-se trist i no hi ha més remei, ho hem d´assumir...

Tardor: surten esquirols, alegres i carregats de nous...tot és amb tonalitats marrons... quina coseta ens espera amb aquest tintineig?es fa esperar...austeritat, balls a versalles, gent elegant, safates de plata... una cosa neix, què serà? caure les fulles, quina tristor de troç... vinga amunt!!! les fulles cauen, però tornaran a néixer, vinga que les dames i els cavallers estan festejant!!!

Ostia (si se´m permet...) quina anada d´olla!!! apa pensareu que estic més tarada encara...

però què seria si no fos tal com sóc?

Somnis segona part...

2011-06-02T08:00:00.001+02:00

Ostres! he tornat a tenir un somni desagradable que ja havia tingut, i en el meu intent per descobrir el significat per internet, m'he vist immersa en un món paral-lel de persones que explicaven els seus somnis!!!ha estat molt fort, ara puc assegurar que hi ha molt de pirat pel món...

N'hi ha hagut algun que m'ha impactat força...:

-"soñe q habia una niña q estaba poseida pero solo yo lo notaba, la mataba a golpes y para q nadie lo supiera la enterraba. Cuando estaba echandole las ultimas paladas de arena la niña despertó y me dijo "AYUDAME" con la voz apenas audible, pero ya era muy tarde, iba a morir. Le tire la ultima palada y me fui"-

Home... jo somio, però carregar-me algú així a sang freda...

Fa un parell de dies vaig tenir un somni molt reconfortant i feliç, estava en un prat de color groc blat, amb plantes d'espígol fent el contrapunt de color, tot feia una olor a planta seca molt intensa, a un costat tenia al meu pare i a l´altre a la meva mare, jo era com sóc ara. Tot caminant ens varem trobar una mena de tela a terra, era com un llit elàstic, i els dos em varen animar a pujar i saltar com una nena, jo ho vaig fer, i em va invadir la felicitat, no podia deixar de somriure, els cabells em flotaven a cada salt, i jo cada cop em sentia millor. Ells em miraven amb alegria...

Ostres, ja podrien ser tots els somnis tant macos i plens de màgia...

Però... perquè tot té un però... li vaig estar donant voltes al somni, no podia deixar de pensar-hi, tot tant serè, tant calmat, només nosaltres, tant irreal... la meva mare ja no hi és i estava amb nosaltres? finalment vaig arribar a la conclusió que, ostres estàvem tots tres morts, com sinó m'explico una pau tant gran?juntar-nos els tres no és possible a menys que els tres ja no estiguem a la vida terrenal (per dir-ho finament...), però bé, no deixa de ser un somni... i les explicacions o interpretacions no deixen de ser això...

Fent Camí (Esquirols)

2011-04-23T07:52:00.006+02:00

Aquesta cançó me la va descobrir el meu pare, és un tresor, espero que almenys la lletra us ompli com a mi.

http://www.youtube.com/watch?v=LbZtOCq2pBc

Fent Camí (Esquirols)

Fent camí per la vida ens tocarà menjar la pols,

ficar-me al mig del fang com han fet molts.

Compartir el poc aliment que porto al meu sarró,

tant si m'omple la joia com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,vindran dies d'il·lusió.

Com la terra és incerta,així sóc jo.

Dubtaré del compromís i, a voltes, diré no.

I em mancarà quan calgui decisió.

Però lluny, a l'horitzó (amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant)

Ja lliure de l'engany (són els homes)

en veure milers, com jo,que van vencent la por (que van vencent la por)

Alleugeriré el pas (és la joia i l'esperit, la força del crit)

duent amb mi el sarró (que em guia davant)
i avivaré amb el cant (tan lleuger com el pas dels meus companys)

el pas dels meus companys endavant.

Vull ser

2011-04-20T21:43:00.003+02:00

vull ser la llum, vull ser energia, vull ser com aquell que ho creu i que no qüestiona mai la seva fe, ser feliç pel fet de viure, d'estimar lliurement i mostrar els sentiments sense vergonya, deixar-me caure enrere sense por, ser i rebre l'abraçada reconfortant, la mirada còmplice, el somriure permanent, la paraula adequada...

de moment, sóc jo i prou

Problema resolt!

2011-01-05T14:06:00.002+01:00

Vaig tenir un petit problema al voler modificar el foro de cuina que teniu a la dreta de la pàgina, L'ANNA CUINA, però ja està resolt i ara ja podeu entrar i mirar les receptes, ja veureu que ara només hi ha un foro, única i exclusivament de cuina!!!

Iaio

2011-01-05T14:00:00.000+01:00

El meu primer record, els seus ulls blaus, tímids, interrogants, pausats. Em miraven, em veien, m'observaven, els que sempre em varen veure com una bona persona, i ara perquè hauria de pensar que sóc bona persona si ell ja no em mira, si ell ja no m´ho diu, només ell podia fer que ho creiés, m´hi feia sentir. És egoisme que pensi així, no sóc tant bona persona com ell creia, sempre ho vaig pensar i mai li vaig dir... ell que em mirava amb bons ulls...

Ballava tangos, un cop vaig ballar amb ell i els peus no em tocaven al terra, tenia un do especial.

Parlava de la guerra i de l'època del franquisme amb entusiasme, enfurismat, embravit, i deia que tots plegats eren uns "cuatreros", sempre em va semblar molt entranyable la manera que tenia de dir aquesta paraula...

Feia teatre, donava tot el seu cor quan cantava Barcelona, era tot energia.

Un dia em va dir que abans de morir, volia veure com em casava i tenia un fill, per sort ho vaig poder complir.

Sabia estimar i patia molt.

Es va fer gran, fràgil i petit. Ara només em queda recordar-lo.

El meu iaio d'ulls blaus.

Avui toca recordar...

2010-12-23T15:01:00.006+01:00

Recordo que quan era petita, em tocava anar a casa de tothom a recollir els reis, iaios, tietes, etc.. a cada casa era un món diferent, les meves tietes (a elles els hi hauria de dedicar molts escrits, i és que són la pera), muntaven l'arbre de nadal diferent a cap altre arbre que hagués vist, i estem parlant de fa unes dècades, quan encara no es feien aquest coi d'arbres psicodèlics que a vegades no saps si és un arbre o un bunyol guarnit... doncs elles en compraven un de gegant, li penjaven cistelletes amb mores de gominola (si si aquelles que eren vermelles o negres amb boletes), capsetes de Juanola, bolets, i tot tipus de cosetes que feien que més que mirar flipéssis i et posessis com el Quico... de fons es sentia a la meva àvia (qui la coneixeu poseu-hi entonació) que cridava tot posant la mà a l'orella com si fos un trompetí: tarariiiiiiii tarariiiiii em sembla que els reis ja han passat!!!

A part posaven el pessebre..., mentida!!!!! el pessebre ja era posat tot l'any, l'únic que feien era pujar una porteta de ferro que tenien, en una "xemeneia o el que fos allò" i ja el tenien parat i apunt, això si, era vivent, ja que t´hi podies trobar aranyetes, teranyinetes, talladits, formiguetes i tot tipus d'animals, que a vegades eren més grans que les ovelles de ceràmica, i és que durant tot l'any que romania tancat, la família insectívora procreava i de tant en tant anaven a algun enterrament..., vaja el cicle de la vida... Una de les meves tietes l´únic que feia era moure el caganer, i llavors l'havíem de trobar, i entre tanta fauna i flora... era realment complicat...

Encara recordo quan a casa dels meus iaios, un any, els reis. havien passat prèviament per Andorra, i em varen portar un rellotge Casio digital, també em varen portar un pegamento Imedio...però encara és hora que no ho he entès... El postre de nadal sempre eren préssecs en almívar...

A casa no fèiem gaire res, el que recordo és fer les campanades amb olives farcides, i apretar els polvorons fins que deien prou!!!quins temps...

P.D.: fent aquest escrit, he recordat coses que no tenia ni idea que el meu cervell encara retenia... la mare al costat del tió-tarima, portava faldilles on s'amagava tot, el pare al costat i ma germana esperant com jo al resultat de les bastonades...

No dir

2010-12-15T15:00:00.000+01:00

Ostres, mai heu pensat que si algú pogués sentir el que penseu fliparia? si tinguéssim llicència total per dir i fer el que ens donés la gana seria brutal.... Hola buenas, sóc l'Anna i tinc llicència per matar verbalment a tots els de la sala!!!

Hi ha persones que es creuen amb dret a dir el que els hi passa pel cap, sense filtres del cervell a la boca, senti bé o malament, en un segon!!

A vegades he tingut converses mentals silencioses tenint la persona davant, és com a mínim gratificant poder dir coses sense que et sentin, rotllo Ally McBeal, quan estampava a la penya, o els tirava directament a un abocador, i aquí no ha passat res, però tu més ampla que un vuit.

A vegades he tingut la sensació de no saber si realment ho he dit en veu alta... i és que ho pensava amb tanta intensitat...

Suposo que si vols conservar algú al teu voltant el millor és optar per callar i seguir imaginant com els hi dius el que et ve de gust.

Recordo una anècdota de família que ens convida a reflexionar sobre el tema...

Venia algú a dinar a casa, tots estaven ensinistrats per la mare i cap de família, ningú podia dir ni mu de la senyora nàpia del convidat, pel què explicaven, tenia el nas grandiós, era un nas que venia al dinar amb un senyor enganxat al darrera, però els fills i pare tenien estrictes ordres de no fer cap comentari ni ullada al monument animat en qüestió. Doncs va transcórrer el dinar, tots es varen comportar exemplarment, i quan varen arribar als postres, la mare va treure un braç de gitano (això de braç de gitano s'hauria d'estudiar amb detall, d'on ve??? un altre dia en reflexionarem) de xocolata de la cuina, en va oferir a tots, i quan se´l varen acabar, es va girar al convidat i li va preguntar: que voldria una mica més de nas?

Tonteries meves del dia a dia

2010-11-24T21:21:00.003+01:00

Ara porto uns dies que somio molt, molt i molt intens... començo a estar preocupada... i és que ja he matat a no sé quanta gent, i a sobre són coneguts!! vaja, no és que els hagi matat, però he somiat que es morien, per enfermetat, un tret, etc... l´altre dia vaig somiar que descobria un tio que anava carregat d´explossius enmig de Roma i per més que vaig cridar perquè el detinguéssin, només em sortien sons afònics, no tenia veu... i resulta que mentre dormia vaig estar fent el mateix... Això em podria passar amb somnis més romàntics, no? cada dia somiaria amb un ... vaja, al que anava, no pot ser que em passi això, no descanso, i l´endemà vaig feta pols..
Intentaré la tècnica aquella, que no sé qui em va explicar... quan vas a dormir, has de visualitzar el que vols somiar, i si ho fas bé, ho acabes somiant!! Ara hauré d´inventar alguna cosa ben distreta per poder somiar... alguna idea??

Canviant de tema, estic totalment enganxada a la lectura, torno a ser la bèstia menja llibres que era!!! també he recuperat estones de conduir amb música que m´agrada, fa que em senti molt bé, suposo que tot anirà agafant la forma que tenia, potser fins i tot... em torni a riure tant com abans, i no gràcies als dibuixos del Pocoyo o d´en Mic i les monades de la nineta!!! m´agrada passar-m´ho bé amb ella, però vull recuperar una mica de mi, diuen que era divertida i ocurrent...

PELS QUE ELS AGRADA CUINAR

2010-10-01T19:08:00.002+02:00

Per si no el coneixieu, a la dreta d'aquesta pàgina (blog: el nostremoment.com), hi ha un lloc on posa EL NOSTRE FORO, allà hi trobareu uns quants subforos per temes, COMPARTIM RECEPTES I TRUQUIS, és allà on hi penjo les receptes que vaig fent amb les seves respectives fotos!!!

Espero que us agradi!!!

Com et trobes avui?

2010-07-31T12:09:00.001+02:00

Sempre he dit, que no som conscients de què ens trobem bé, fins que deixem de estar-ho, és ben cert, queixar-nos en sabem tots, hi ha qui més hi ha que menys, els homes per norma general en són uns experts, encara recordo una anècdota molt bona que algú molt especial per mi em va explicar, perquè us feu una idea, era una dona molt de la broma, un humor negre o "anglès" brutal!!, doncs bé... un dia estava ella a la cuina preparant el dinar, quan se li va acostar el marit, i ella se'l va mirar i li va dir: "veig que fas mala cara, que et trobes bé?", ell li va dir: "si...", no gaire segur del què deia. Ella va seguir dient, però es que de veritat que fas una cara tota groga, saps el color dels ciris...? un blanc grisós sospitós, saps?, segur que et trobes bé? el marit tot amoïnat, es recolza al marc de la porta de la cuina i tot tocant-se el cap, diu: "doncs ara que ho dius... no em trobo gens bé, vols dir que no tinc alguna cosa...? Ella finalment va esclatar a riure i li va dir; "mira que ets aprensiu... però que no veus que t´he pres el pèl???"

Doncs amb això us vull dir, que realment qui no té un all té una ceba, i qui no se la conrea!!!

Hem d'intentar valorar cada dia, i saber veure quan ens trobem bé i dir-ho en veu alta!!! OSTRES AVUI QUÈ BÉ QUE EM TROBO!!!

Perquè fa riure?

2010-07-29T13:00:00.000+02:00

Sempre s'ha dit que els recursos, caca-pedo-pis, fan riure, i és cert, a qui no li fa gràcia un acudit escatològic, una situació compromesa al wàter... encara recordo quan em vaig passar anys i panys sense poder explicar un acudit, i és que quan em decidia a explicar-lo, em començava a riure i ja no podia parar, i mira que era tonto l'acudit...vinga va... que l'explico... van dos en un ascensor i se sent el soroll d'un pet, en això que un li pregunta a l'altre, que s'ha tirat un pet? i li respon i vostè? No!! doncs llavors perquè coi pregunta??

Mai us ha passat que us dona per riure en un lloc que en teoria no es pot? jo en semblo una experta, tanatoris, consulta del metge, en mig d'una discussió aferrissada...

Un cop a l'autobús vaig començar a riure de tonteries que em passaven pel cap, i de tant de riure, el noi que tenia assegut al davant va esclatar a riure també...

També hi ha paraules que em fan tanta gràcia que no puc ni dir, tova n'és una, però es que de quantes maneres es pot arribar a dir merda? us animo a què en feu una llista, la meva ha sortit llarguíssima...

Fet verídic

2010-06-24T23:50:00.005+02:00

Com ens pot arribar a afectar, que algú que coneixem fa cinc minuts, ens digui que es morirà qualsevol dia d'aquests, i que avui per avui ja fa un any que el viu de regal: porto dos dies que no me'l trec del cap.

El vaig conèixer fa dos dies, 63 anys d'home fet i dret, un fill i una dona, dos néts i un més en camí.

Cobra una misèria de pensió d'enfermetat, 159 euros per ser exactes, mai ningú li va voler fer contracte i així poder cotitzar, això si, va treballar de valent i va fer la formigueta (menys mal).

I ho va dir, ho va explicar tant serè, tant "tranquil", va dir, que si demà li toqués "pujar allà dalt", ell no tenia cap recança, ja ho tenia tot enllestit, i va seguir parlant de la seva malaltia com si tal cosa...

Jo no sabia si mirar-lo a ell, o a la dona que estava al seu costat escoltant... ha de ser molt dur conviure amb això, em varen assaltar mil pensaments, i encara és hora que en tinc mil i un més...

Més tard me'l vaig trobar en un altre lloc, hi vaig seguir amb la meva tortura particular.

Viure sabent una cosa així, sabent que pot ser l'últim, i que ja portes un any que en principi no hi hauries de ser, però hi ets, i ho saps, i segur que li dones voltes i voltes i no pots parar, sinó perquè m'ho va explicar, si no em coneixia, si jo estava allà fortuïtament, tenia la necessitat de dir-ho, de treure's un pes de sobre que no pot aixecar encara que ho intenti.

I jo ara tinc un pes, un pes d'algú que no conec però que sé que es morirà, i que em dol, com si el conegués.

Espero, que aquest escrit serveixi de recordatori, viure la vida i estimar-la com si fos l'últim dia.

Carta al futur

2010-06-02T15:05:00.005+02:00

Deuria tenir 12 anys quan vaig començar a escriure el meu diari personal, cada dia m´hi posava una estona, tenia moltes coses a dir, dels sentiments, de les sensacions, del què m'havien dit, del què havia escoltat... vaig anar agafant l'hàbit, i encara que amb els pas dels anys no hi vaig escriure cada dia, si que ho feia com a "teràpia", dir les coses encara que fos per escrit, em reconfortava molt. No enganyo si dic que potser fins els 20 anys llargs hi vaig anar anotant cosetes...

Doncs bé, un dia no fa pas gaire, em va donar la bullida de rellegir toooooooot el diari, i quina va ser la meva sorpresa...

Resulta que quan tenia uns 14 anys, em vaig escriure una nota a mi, a mi de quant en tingués uns 30... em feia una reflexió.

Era una cosa així:

Mira, ja sé que ara pesaràs: "no recordo haver fet això", però si, si que ho hem fet, i precisament perquè ens coneixem per més que passin els anys ho he fet.

Ara tinc 14 anys, estic en plena crisi adolescent, tinc el cap ple de coses, els sentiments em ballen per dins i canvio de parer cada 30 segons. Si t'ho explico és perquè vegis que sóc conscient de la meva realitat, i em facis cas quan et digui el que t'he de dir:

Sóc de pensament lliure, temperamental "pa lo bueno y lo malo", impulsiva i sempre sempre dic el que penso i sento, ara et demano, no vull que canviem, he vist a la gent quan es fa gran, es tornen grisos (t'ho juro), seran les preocupacions, la monotonia o no sé què... però et suplico no et tornis així, recorda que som nenes, nenes de bon cor, infantils i imaginatives, desenfadades i patidores, un problema ens afecta i li donem la volta fins que l'enllestim!! Per un sentiment movem muntanyes!!!

Mira, no sé si aquesta nota caurà en l'oblid, però per petita que sigui l´esperança que ho tornis a llegir, ha valgut la pena.

Ets jo encara?escoltes música dels 70's sense que t'importi què pensen de tu?ho sento ho havia de preguntar...

I si segueixes pensant igual que jo, escriuràs una altre nota per quan en tinguis 50 o 60!

En resposta a mi em diré: la vida et fa canviar, madurar i "enllestir" els problemes no tant dràsticament, però per consol meu, he de dir que no he canviat tant, segueixo essent impulsiva, temperamental, sentimental i això si... una mica més seria, i és veritat, el no sé què que ens fa grisos són les responsabilitats i les preocupacions. Recordo el sentiment "nena" que dius, és un sentiment preciós.

M'encanta la música dels 70, i ara també la dels 80 i un xic la dels 90... encara sóc tu...

Coses que em fan sentir viva

2010-05-28T12:25:00.006+02:00

Evidentment me'n deixo moltes, però en un rampell...

l'olor de la terra mullada

un petó inesperat

desfer-se la cua del cabell després de dur-la tot el dia, i que encara desprenguis olor de xampú

treure't les sabates després de tot el dia i estirar els dits dels peus

l'olor de la gespa recent tallada

una abraçada del teu fill

l'emoció de les últimes pàgines d'un llibre on es resolt la trama

la cançó adequada en el moment que ho necessites

veure com les gotes de pluja dibuixen el seu camí en una finestra

el silenci en soledat

contemplar un paisatge i percebre la immensitat de la vida

el dolor que ens fa sentir vius

mirar-te al mirall i pensar que aquell dia t'has aixecat amb la cara bonica

una feina ben feta

aprofitar una pel.lícula qualsevol, per deixar anar llàgrimes contingudes de fa temps i donar-li la culpa a l'argument

somiar

Un correu electrònic que m'ha agradat

2010-05-26T08:43:00.003+02:00

VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...
He après que ningú no és perfecte... fins que t'enamores. He après que lavida es dura.... però jo ho sóc més! He après que les oportunitats no es perden mai... les que tu deixes escapar les aprofita un altre. He après que quan sembres rancúnia i amargura... la felicitat se'n va a un altre lloc. He après que hauria d'utilitzar sempre bones paraules... perquè demà potser me les hauré d'empassar. He après que un somriure és un mètode econòmic... per millorar el teu aspecte. He après que no puc escollir com em sento... però ! sempre hi puc feralguna cosa... He après que quan el teu nadó t'agafa el dit amb la seva maneta... et té enganxat a la vida. He après que tots volen viure al cim de la muntanya... però tota la felicitat esdevé mentre hi puges. He après que cal gaudir del viatge... i no pensar només en la meta. He après que és millor donar consells només en dues circunstàncies... quan són demanats i quan en depèn la vida. He après que com menys temps malgasto... més coses faig.
-- salud i peles

Disculpin les molèsties

2010-05-01T23:35:00.004+02:00

M'han fugit les idees, no és que en tingués gaires, o que fossin gaire brillants... però m'agrada escriure, i no sé què em passa. Creieu que si em copejo el cap sonarà eco? Potser és que tinc una fuga? Potser estic en crisi com és ara el que toca? Com diria el meu estimat Albert Pla: sóc un badall que camina.

Espero recuperar el temps, les ganes i les idees!!! Fins llavors, intentaré fer el que pugui.

Sèries

2010-05-01T23:00:00.001+02:00

Recordeu sèries mítiques?? Vacaciones en el Mar, aquell capità Stubin amb els mitjons fins sota genoll, els rotlles de paper del vàter que tiraven al principi de l'episodi quan salpava el vaixell..., i Superhèroe Americano?? quin tio més desastre... i Hi ha que neixen estrellats, aquell paio podia posar nerviós amb més tranquil del cementiri... O les sèries familiars; Gent del Barri, Veïns o La Senyora King i l'espantaocells. El gènere ficció era el que ara em sembla més "cutre", "V"; s'arrencaven la pell de la cara i quedaven com a llangardaixos, eeeexxxx, McGuibber i els seus invents, La dona biònica, El Equipo A que tenia uns arguments fatals i uns diàlegs penosos...El coche fantástico... encara recordo com un nen de la meva classe, un dia quan la professora el renyava, va posar-se el rellotge vora la boca i va dir: Kit ven a buscar-me, tengo problemas...quina ocurrència!!!Quina noia no es va enamorar de Kirc Cameron amb els problemas crecen??? ohhhhI l'Alf??? encara recordo que venia del planeta Melmac i que es cruspia gats... Aló aló, i el seu fantàstic humor, recordo amb carinyo la iaia, que la despertaven cada cop que venia la infiltrada de la resistència i deia "escolteu bé, això només ho diré una vegada..."I els culebrots?? el primer que em vaig empassar rotllo heavy, va ser Inés Duarte Secretaria, d'allà vaig començar un greu camí cap a Topacio, Cristal i tot tipus de series nefastes... us recordeu de la sintonia d'alguna d'elles?? estava interpretada per Julio Iglesias...Per sèries mítiques.... Dallas, Dinastia, La casa de la pradera... ostres quins temps aquells... I quan em vaig fer una senyoreta, feien Sensación de Vivir 90210, ualaaaaaa amb en Luke Perry, i les històries per no dormir que els hi passaven als protagosnistes... va seguir Melrose place, on hi va haver un moment que ja no quedaven personatges que no s'haguessin embolicat entre ells... Avui he de reconèixer que segueixo mirant Se ha escrito un Crimen, la Fletxer és la pera!!!I les reposicions del Coche fantástico i del Equipo A.

Cançons que ens acompanyen...(primera part)

2010-02-14T22:05:00.004+01:00

Ara feia temps que no deia ni piu... però l'Olga m'ha donat unes idees molt bones!!!Les cançons...

romàntiques, rockeres, poperes, antigues, modernes, maquineres... seran del tipus que siguin, però sempre ens han acompanyat... naixem i no sé qui punyetes va inventar que la clàssica fa dormir a tot bitxo vivent, som petitons i el Joan petit quan balla ens persegueix fins que aprenem a no fer-nos pipi a sobre... i mira que la Lluna i la pruna... doncs us podeu creure, que fa poc la vaig buscar a www.goear.com i han fet una new version, rotllo fandanguera i amb la lletra diferent, de tota la vida era la lluna la pruna ... i son pare la crida i sa mare no vol, doncs ara resulta que és la lluna la pruna i un sol mariner i sa mare també, ein??? i què pinta un sol mariner aquí??? bé, coses de la modernitat...que si la Lluna no podia estar només amb la Pruna perquè sortirien de l´armari i son pare cridant seria maltractament d´infants, i ara que es porta el rotllo trios, doncs vinga que en som pocs, vine sol mariner...i abans que la mare no volia... ara s´ha tornat moderna i ara sa mare també...(http://www.goear.com/listen/a65ef0e/la-lluna,-la-pruna-núria-lozano)

Hi ha música que jo crec que no passa de moda, és la música romanticona, en els meus temps era Eros Ramazotti, Glenn Medeiros, Sergio Dalma, difícil resistir-se... i és que aquestes són un clàssic..era sentir l´Eros i patapam!!!Les adolescents sempre tant sentimentals, associar cançons a cada noi... i al final no pots posar ni la ràdio perquè et dona un xungo... o cançons que dedicaries a gent... crec recordar els Mojinos en tenen alguna força adient pels jefes...mi jefe és una cabr... un hij... molt educativa, vaja...

Jo encara recordo cançons de la meva vida, la sintonia de Dinastia, recordo aquelles campanes escolars. Change de world, la primera peli amb el meu primer xicot, ohhhh, cançó arrambadora la Lambada!!! osti qui no ha fet el meneito amb la lambada???

Com amb tot, amb la música també hi ha d'haver coses fatals... qui no ha ballat en una boda el Paquito el chocolatero? corbata al coll i descamisat perdut... quina fila... sort de l'amnèsia que produeix l'alcohol...

Fins a la mort, sempre ens acompanya alguna cançó, Ave María, Paraules d'Amor i perquè no... la Comparsita (ttm iaio).

Viure en la ignorància

2010-01-09T09:06:00.006+01:00

El medicaments, us he parat a llegir alguna vegada els prospectes? són una declaració de totes les coses dolentes que et poden passar, marejos, vòmits, taquicàrdies... és en plan que t'arreglo això, però et destrosso tot lo altre... crec que junt al prospecte també hi haurien d'incloure un formulari d'últimes voluntats, no fos cas...

I és que val més viure com un ignorant, no saber el que prens i curar-te (o no), no conèixer la composició de certs aliments i cruspir-te`ls sense pensar que són una bomba. I els pobres pagesos, em vaig escoltar l'altre dia que per un carbassó que nosaltres a plaça paguem a suposem 1 euro, a ells els hi paguen 8 cèntims, ara cada cop que em miro un carbassó ja no el veig igual...

No parlem del tema política, millor no saber-ne res de res, perquè quan t'assabentes en xifres, de la quantitat de milions que s'embutxaquen i malversen, voluntàriament et prendries un d'aquests medicaments i ompliries el testament més content que un pèsol de pagès mal pagat.

BON ANY A TOTHOM!!

2009-12-31T13:36:00.003+01:00

Espero que tingueu una bona sortida i una millor entrada d'any. Els meus millors desitjos per a tots vosaltres.
Salut, felicitat i una ràpida sortida de la crisi!!!

Anna

El pas del temps

2009-12-29T23:41:00.006+01:00

Sembla que tinguis un fill i hagis de canviar de casa i de cotxe...
Els nostres pares bé varen tenir-nos i no per això varen canviar-ho tot... visca les lliteres, petites, què dic petites... diminutes, baixetes, que no m´estranya que la talla mitja espanyola sigui tant baixa, i és que no teníem espai per créixer més... La roba, circulava de generació en generació, un dia et ficaves les mans a les butxaques, i descobries que hi tenies una moneda d'abans de la Guerra... Els nyanyos te´ls curaven aixafant una moneda al front, en el millor dels casos et quedava la marca de la corona, i en el pitjor havies d'aguantar la cara gravada de Franco durant un hora en el nyayo...
El cotxe era el mateix, fossin dos o fossin vuit, només canviava el grau de compressió dels ocupants.. però què entranyables les estones al cotxe amb els germans... si tenies sort, podies recuperar de sota el seient algun dels xiclets que hi havies enganxat temps enrere...
Els pares no tenien gaires problemes alhora d'escollir el berenar que ens donarien, sempre era pa amb xocolata!!! encara que hi havia alguns pares com els meus que la variant era pa amb quesito, arrrg
A la tornada al cole, en el meu cas, sempre em volien folrar els llibres perquè duressin més, i el que aconseguien, és que més que un llibre, sembles paper d'embolicar de bombolles.

Recordo els meus primers patins, eren una plataforma de ferro amb quatre rodetes, que anava subjectada per dues tires de cuir a les sabates, anava tot el dia amb en Franco al front...

A tu mare

2009-12-21T10:00:00.000+01:00

Em vares abraçar quan vaig néixer, en aquell moment sé que ja m'estimaves, i ho sé perquè també soc mare. No vares deixar d'estimar-me, encara que m'equivoqués, et jutgés i et fes retrets. Ara que no hi ets, t'enyoro, et recordo i t'estimo com si encara fóssis aqui.

Carlos González o Mètode Estivill... reflexions

2009-12-13T23:58:00.003+01:00

Dos criteris d'un mateix fet: dormir.
Per ser breus, resumiré a lo "bèstia":
Carlos González, es basa en les necessitats tant de la mare com del fill, pensa que les conductes són de determinada manera per un motiu, que normalment radica en que el nen és intel.ligent i que no existeixen els "malacostumaments" ni els nens malcriats o viciats. Així doncs creu en donar el pit tant com faci falta, i que no fa falta que un nen dormi del "tirón", o que la mare es desenganxi totalment de l'infant, pensa que les criatures necessiten de les seves mares, posa exemples amb l'instint dels animals.
Dr.Estivill, creu que tot és quadriculat, que tot es pot aconseguir amb rutines, que som com un rellotge que s'ha de reprogramar perquè vagi alhora. Dona pautes de com modificar el comportament de les criatures en quant a son es refereix. Creu que existeixen estratagemes de picardia per part de les criatures, per aconseguir el que volen, per egoísme.

He de dir que jo em baso amb el que fins ara he vist, puc arribar a la conclusió per lo viscut i experimentat, que moltes vegades en diferents temes, la meva criatura m'ha ensenyat com havia de procedir, quan m'he sentit perduda i no sabia què fer, ella m'ha guiat cap a on tenia el problema perquè jo li solventés. El temps ho posa tot en ordre, quan jo pensava que mai podria estar tres hores sense fer pit, ella amb temps em va demostrar que si, que era lo suficientment intel.ligent com per saber-se espaiar el temps, només li calia arribar al dia que ja no necessités fer pit tant sovint, fins llavors li era necessari, i jo ho vaig entendre.
Suposo que amb el tema son em passarà el mateix, però com que no ho sé del cert, llegeixo per si de cas... però llegir l'Estivill em fa plorar, i és que és molt metòdic, molt "cruel", si partim de la base que una criatura es mou per instint... no valdria pensar que quan es senti capacitat ja dormirà sol? que és normal que vulgui estar amb la mare per dormir "tranquil"? Igual que el seu cos és intel.ligent i espaia els àpats, tos per expulsar menjar que se li ha quedat travessat, plora si se li fica alguna coseta a l'ull... dormirà sol quan ja no li calgui tenir la "protecció" al costat, no? Quan dic dormir sol, NO em refereixo a que dormi amb els pares, sinó que aprengui a adormir-se sense braços acotxant-lo. Comparteixo amb Carlos González, que som com animalets, quan som petits som indefensos i necessitem calor humà, una mare que estigui enganxada a nosaltres, a mida que passa el temps la criatura va creant espai sol, naturalment, sense calendaris...
És una barbaritat dir que un nen de 4 mesos ha de adormir-se sol, qui no ha sentit: que si és molt gran per aquestes coses, que si està prenent el pèl... senyors!!! que són 4 mesos, que es fa caca i pipi a sobre...independent?? es la personeta més depenent que existeix! temps tindrà de ser independent... i lluitar perquè siguin independents als 4 mesos i quan tenen 15 anys no els deixem anar sols pel món...
Bé, he fet una teràpia per reafirmar el que penso, a vegades ens eduquen més ells amb tant sols l'instint (que no tenen viciat per tota una vida), que no nosaltres a ells amb tants diplomes, teories i pijades.
Conclusió: Si té gana que mengi, si té son i no pot adormir-se sol, ajuda'l, acompanya'l, però no deixis que una colla d'escriptors i metges de renom li prenguin les necessitats bàsiques al teu fill.
Un altre apunt... no juguis a dir que són necessitats del teu fill si en realitat són les teves necessitats. Sigues sincera amb tu mateixa i sàpigues què és el que més li convé al teu fill independentment del què a tu t'agradaria.

Com ho penso i sento, sense ordre ni guió

2009-12-12T20:56:00.009+01:00

M'agradaria que una persona molt especial per a mi, també poses aquí les seves aportacions, pensaments, opinions... espero que els que llegiu aquest blog li doneu una mica del vostre temps.

És un amic, un confident, una mà que t'ajuda, una orella que t'escolta, una mirada que et guia i comprèn, uns braços que et reconforten en els moments més difícils, així com en els més feliços. I ara ho entenc encara millor, fins ara ho comprenia, però ara entenc molts altres sentiments, sentiments que només es poden tenir quan tens un fill... amor infinit, amor incondicional.

Hi ha moments per tot, per demostrar, per discutir, per reconduir, per necessitar, el més bonic, és poder fer tot això sense que quedi res de rancúnia. Enfadar-nos perquè ens importem i abraçar-nos immediatament.

Encara recordo quan et veia les mans grans i acollidores, capaces de fer-me sentir escalfor i donar-me de veure, ara les veig i penso si jo també seré capaç de fer-te sentir això quan et facis gran i em necessitis com jo t'he necessitat i et necessito.

Gràcies pare, papat.

Anuncis que piquen...

2009-11-25T13:08:00.004+01:00

Els anuncis, n'hi ha de totes menes, agressius, educatius, llampants, fluixos, instigadors... però hi ha un subgènere, que em té el cor robat, els anuncis de la matinada.
M'encanta mirar els anuncis de les 4 del matí, aquells on en Jonhy Little, t'intenta vendre els meravellosos i fantàstics dvd's d'exercicis d'abdominals!!! o l'anunci del Snicer Dicer!!! ho talla tot, fins i tot el mal rotllo!! i en Tobi, amb el seu súper vapor treu les arrugues fins i tot de la Duquesa de Alba...
Farà uns anyets, patia molt d'insomni, eren les 3 del matí i jo seguia mirant els anuncis per la tv, ja m'estava quedant grogui al sofà, quan varen fer l'anunci del "Tortilla fácil", una paella doble on podies fer les truites més genials del món mundial!!! Com ja he dit, estava en fase rem... però era tant fantàstic el Tortilla fácil, que vaig començar a repetir el número de telèfon on s'havia de trucar per tal de fer la comanda, l'endemà, em vaig despertar i tenia el número gravat al cervell!! ara digueu-me que no saben vendre aquesta penya!!!
He de dir que sóc una víctima dels anuncis nocturns, actualment tinc la chef2000, el paint runner, el slender shaper... Potser és una hora de debilitat mental??? deixarem aquest expedient X al Mulder i a l´Scully...

Somnis

2009-11-25T01:56:00.002+01:00

No sé quina activitat de somiar tindreu, però jo sóc una bèstia somiadora!!!
Tot s'ha de dir, que em va per èpoques, però quan somio, ho faig a lo gran!!! hi ha persones que somien en blanc i negre, altres que somien i després no ho recorden, les hi ha que somien però no entenen res del què han somiat... Jo sóc de les que somia en colors, recorda detalls increïbles, intenta entendre el somni, i només hi ha una cosa que de moment he detectat que no puc fer en somnis: saltar a corda, sempre m'entrebanco... semblarà una parida, però és cert...
A vegades és tant real, tant perfecte, que quan em desperto, intento retenir el record el màxim temps possible, però tard o d'hora els detalls es perden i queda només la idea general. I és que quan somiem, tot és possible, jo ja m'he lligat al Bruce Willis un parell de cops, encara que s'hi he de ser sincera (que d'això es tracta), un dels cops em va rebutjar... però no ho vaig entendre... no era el meu somni?? jo mano, no??? Però bé, el que deia, somnis estranys també els he tingut, idees que desperta no hagués tingut, en el somni he tingut unes pensades brillants, formes d'escapar en un desert, respostes ràpides a preguntes complicades, imaginar llocs on no he estat mai, recordo un cop que vaig estar a casa d'en Julio Iglesias...
I és que somiar és tant lliure... algun dia explicaré el somni més bèstia que he tingut, paciència!!! això requerirà espai i temps!!!

Signat Anna somiadora.

Preston&Child

2009-11-24T15:24:00.001+01:00

Farà uns anys vaig entrar a l'Fnac, buscava un llibre per passar l'estona, estanteries plenes, piles de llibres pel terra, rètols on posaven les ofertes, llibres més venuts i noves publicacions... Em vaig dirigir a la secció de novel.la policíaca, aventures, i misteri, entre tots els que vaig anar remenant, hi va haver un que em va cridar l'atenció, només veient la portada i el títol, em va donar la sensació que seria un llibre que m'agradaria... Los asesinatos de Manhattan. Doncs a dia d'avui, us puc dir que m'he llegit 8 de les 9 novel.les que han escrit Preston&Child, on apareix l'agent de l'FBI Pendergast, el novè l'estic llegint ara.

Ja sé que és molt personal el tema lectura, però crec que als amants de la novel.la policíaca, i de misteri, els encantarà.

Albert Plà

2009-11-24T13:09:00.002+01:00

Avui he fet un remember... he recordat aquelles cançons tant maques i plenes de contingut de l'Albert Plà!!! (per qui no ho ha caçat, lo de maques era una ironia). Doncs avui les he tornat a escoltar, com quan tenia 16 anys!!! he cantat, amb lo qual es pot deduir que encara recordo les lletres (glubs).
Impressionant cançó la de "Mi novia es una terrorista", i la del "Capellà del poble"... renoi quines lletres... Sempre he pensat que només un cap genial i alhora pertorbat, pot arribar a pensar i escriure paranoies com aquestes, i és que en diu de l'alçada d'un campanar...
La de Insolación (també està en català), és molt xula!!
Realment n'hi ha algunes que fan que t'hagis de tapar les orelles, no per l'afinació precisament..., i és que és un guarro (quan vol), recordo amb un enorme fàstig l'actuació que va fer a tv fa uns anys... independentment a aquest fet, us convido a que escolteu la que per mi té més contingut: http://www.goear.com/listen/1b6dff3/mi-novia-es-una-terrorista---albert-pla-.

Signat: l'Anna de fa uns quants anys.

Taquicardia migdiadera

2009-11-06T15:33:00.000+01:00

El cunyat i jo més d'un cop hem parlat del fenomen taquicàrdia migdiadera, i és que és molt desagradable, estar fent la migdiada, que se't cau la babeta, només són 20 minuts, però són els més fantàstics del món... i de cop et despertes, t´adones que és tard, que t'has adormit, tens un núvol gris que et plou sobre el cap, i a més la maleïda taquicàrdia migdiadera... que dona un mal rotllo... vas accelerat, com si t'hagués de donar un iuiu, el cor se't surt del pit... la reconeixeu???

Incívic

2009-11-04T20:11:00.001+01:00

Passejant tranquil.lament, així estava jo aquest matí, quan he decidit creuar el carrer, però qui em mana prendre aquestes llibertats... Doncs bé, em disposava a creuar pel pas de vianants, quan he vist que a l´altre costat del pas, un vehicle estava aparcant, si si, en el vell mig del pas... i jo que no em tallo ni un pèl i li dic que faci el favor de retirar el vehícle, que servidora i cotxet no podem passar. El tio va i em contesta que passi per darrera del seu vehícle... serà imbècil el tio... i jo que em començo a escalfar... i li dic tota ofesa, escolti'm està cometent un acte molt incívic...retiri el vehícle!! i em contesta que no sóc guardia urbà (crec que és evident, oi?), que truqui a qui em doni la gana... i jo en una bullida de sang li dic INCÍVIC!!! però què em passa??? li hagués pogut dir malparit, imbècil, idiota... INCÍVIC??? d´on he sortit? d´un diccionari català??? això és greu... Doncs com anava dient... m'ha bullit la sang, he agafat el mòbil i he anat a la part del darrera del seu cotxe, quan el tio ha vist que estava fent una fotografia de la matricula, ha posat pies en polvorosa i ha volgut treure el vehicle abans que li fes la foto per la pertinent multa.Mitja hora més tard, la fotografia amb una explicació ben detallada estava al correu electrònic del responsable de trànsit, si si, la persona que gestiona les multes ja té en el seu poder la fotografia del incívic aquest.
Només caldria que l'hagués signat: mare justiciera

Absurditats

2009-10-28T23:28:00.000+01:00

Viatjant, explorant i flipant a estones

Perpinyà, cementiri on varen enterrar a Machado, entrem i no trobem on...

busquem sense saber que segurament ja l´haviem trepitjat, busquem algú que ens indiqui, un senyor ja gran, acompanyat per un gos s'acosta pel un dels passadissos.
Tenia el nas... quin nas? si només li quedaven els ossos de la base, el reste era floridura, estava en procés de putrefacció!
Li pregunto on està la tomba i m'indica la direcció, em giro i quan torno a donar-me la volta per agrair la indicació, ha desaparegut, el gos i ell... com es possible que amb lo coix que anava hagués trigat mig segon en desaparèixer? seria guia del cementiri o habitant del cementiri?

Manies i rareses...

2009-10-28T11:25:00.000+01:00

Passejant per internet m'han donat aquesta idea pel meu blog...
La veritat és que sóc una persona amb moltes manies, la meva família ja m´ho diu...
Doncs bé, sóc incapaç de menjar pernil dolç que no ha estat tallat el mateix dia, o el paquet obert el mateix dia, quan passo per cert tram de l´autopista he d'anar a 124km/h, hi ha certs timbres de veu que em poden arribar a treure de polleguera, odio a la gent que tira papers a terra, quan tanco el cotxe ho he de comprovar més de tres vegades, no puc passar per sota d'una porta de garatge, hi ha certes paraules que no puc pronunciar, si una ampolla d'aigua porta més de tres dies oberta la llenço, acabo les frases dels demés encara que em proposi no fer-ho, odio que dues persones parlin alhora, cada cop que vaig a algun lloc miro si hi ha pols als mobles, no condueixo amb talons, em ratllo si algú parlant fa servir el "tinc que" o "s'ho vaig dir", em repulsen moltes olors, em marejo a les esglésies, jugo a dir paraules amb les lletres de les matricules, faig llistes per tot, em sento incòmode si algú em mira mentre obro la boca per menjar, no soporto que em toquin el nas, etc etc, segur que els que hem coneixeu en sabeu més...
Ara us toca el torn a vosaltres, vull manies!!!

Horatio on vas??

2009-10-26T14:15:00.000+01:00

Com ja sabreu els fans de CSI Miami, l'Horatio "H" per als amics, és un policia de primera divisió, catòlic radical, partidari de la pena de mort i implacable perseguidor dels criminals més brutals. Doncs l'"H", sempre que resolt un cas, medita, mira cap al costat, es treu les ulleres i marxa. Ara bé... on marxa? aquest és un tema que ha portat a moltes persones a fer-se aquesta mateixa pregunta, a l'APM també s'ho pregunten i sense anar més lluny l'altre dia ho parlàvem amb un amic.
Potser va a capturar a Fèlix Millet?A Julián Muñoz i la Panto?

Espero que entre tots aconseguim donar amb la resposta!!

QUAN ÉREM PETITS especialment dedicat als 80's

2009-10-22T12:07:00.000+02:00

Recordeu quan érem petits i tot ens semblava gran? Quan una persona et deia que tenia 25 anys era un iaio!!Quan el pare es comprava un cotxe era el “més millor”, quan la mare et feia macarrons eren els més millors del món… I així amb tot…

Les coses que et deien els pares…, a qui no li han dit mai un cop s’ha donat un clatellot: no passa res, ja està… Doncs era per contestar de bona gana: docs si que passa, m’he donat el mastegot més gran de l’historia, m’està rajant la sang per tres costats diferents i em fa un mal de coll… així que no em diguis que ja està i que no passa res, home tu!!! O un bon dia es moria el peixet que tenies en aquella peixera rodona i ronyosa, i encara que mail li havies fet ni cas, se t’ensorrava el món i aquell peix era la teva vida… i els pares et deien, no t’engoixis, te’n comprarem un altre… Com que un altre, era el meu millor amic, i s’ha mort!! Vinga a trivialitzar amb els nostres sentiments infantils…

Els nens per definició són cruels, el mític joc de cromos falti-tengui, era molt cruel, si no tenies els últims cromos eres un marginat social, si a casa et feien el bocata de mortadel.la i no et compraven un bollicao eres un raret…

I les categories socials en les que es dividia la classe? Els populars (els super mega guays)i els impopulars (els “pardillos”), encara que hi havia alguna categoria més, com “l´empollón”, el pilota, el “follonero”… no em digueu que no era cruel el tema… que si ara” t’ajunto que si ara ja no t’ajunto… “

I les modes? En la meva època varen tocar el torn a les muscleres (hombreras), americanes amb quadres impossibles, arracades d’anella gegant, rotllo que passaven els tigres de l’Ángel Cristo, i el pentinat a l´estil Júlia Otero… la música espagueti i el fido dido, les cares d’àcid i el xiclet boomer quilomètric, amb el que feies una bola tant gran de xiclet que et donaven fastigs i tot, però eres un fora de sèrie per haver aconseguit ficar-te tota aquella plasta a la boca ...

I les llegendes urbanes de llavors?? Circulen unes calcomanies que es diuen Blue Star i porten droga enganxada que s´absorbeix per la pell. La llegenda del Ricki Martin a l´armari de la nena. La de la noia i l’ampolla de coca cola. I que les lletres de les cançons de la Xuxa si les inverties eren càntics satànics… ja em direu…

Els programes fikis d’aquells temps no tenien desperdici… el precio justo (a jugar!!!), un dos tres amb la Maira Gomez Quem, on podies guanyar un apartamento en Torrevieja - Alicante, més endavant els programes de l´Emilio Aragón on sortia la Xuxa, que ja em direu, però entre la Xuxa, la Leticia Sabater del con mucha marcha i les mama chichos, més semblava un canal X que una altre cosa…

Apa espero que hagueu recordat algun temps passat que no vol dir millor ni pitjor, sinó diferent…

UNA TARDA MOLT EMOTIVA

2009-10-15T14:44:00.001+02:00

Ahir va ser un dia especial per mi, i ho vull compartir amb qui em vulgui llegir... Vaig quedar amb una professora de l´escola on vaig estudiar, no és una professora qualsevol, és molt especial per mi, creieu-me si us dic que hi ha poques persones amb un cor tant gran i uns sentiments i principis tant vius i nobles. Vaig anar a l´escola que feia deu anys que no em veia, i va ser molt estrany entrar-hi acompanyada de la meva filla, cotxet en mà m'esperava ella. Quina va ser la meva sorpresa quan vaig poder comprovar que hi havia força professors que em recordaven, fins i tot el director!! El professor de català, el de castellà, el de tècniques que anys enrere era també de castellà crec recordar, la incansable noia de la recepció, el que en altres anys era el porter... La meva professora, em va dir que ens esperéssim perquè hi havia un professor que ens volia veure a la meva filla i a mi, doncs quina il.lusió em va fer quan vaig veure que era un dels professors més macos que vaig tenir, una persona encantadora, i que mai he vist molesta per res, i mira que érem bitxos en aquella època... Bé, després d'una tarda tant intensa com la d'ahir, només us puc dir que, em sento afortunada de tenir a persones com tots i cada un d'ells, que em recorden encara que sigui una miqueta...

JA TENIM FORO PROPI!!

2009-10-15T14:44:00.000+02:00

Mica en mica aniré fent innovacions i millores al blog, paciència que n'estic aprenent a
gran velocitat!! Si algú vol fer alguna suggerencia s'accepta!!

SI VOLEU QUE ENCETI UN TEMA EN CONCRET

2009-10-14T21:46:00.000+02:00

Si voleu que tractem un tema en concret, m´ho dieu i jo publico l´entrada!!! així hom podrà entrar i fer-hi la seva contribució.
Per exemple, si voleu que parlem del fenòmen Belén Esteban..., o si voleu que parlem del cas Millet, juas juas

Apa, espero les vostres peticions

Ja que he fet el blog, inicio el tema...

2009-10-14T20:25:00.000+02:00

Espero i suposo que primerament els visitants d'aquest blog seràn amics/amigues meves, així doncs no cal que em presenti, sabeu de sobra com sóc!!
És ben sabut els que em coneixeu, que tinc un humor una mica peculiar, Olga, alguna cosa a dir?
Doncs res del que digui serà utilitzat en la meva contra, d'ara i per sempre en aquest blog (que per això és creació i collita propia).
M'agradaria que en aquest espai fóssim trasparents, clars, directes i parléssim sense embuts, les vergonyes, com deia la meva mare, les deixem penjades a la porta.