Com et trobes avui?

Sempre he dit, que no som conscients de què ens trobem bé, fins que deixem de estar-ho, és ben cert, queixar-nos en sabem tots, hi ha qui més hi ha que menys, els homes per norma general en són uns experts, encara recordo una anècdota molt bona que algú molt especial per mi em va explicar, perquè us feu una idea, era una dona molt de la broma, un humor negre o "anglès" brutal!!, doncs bé... un dia estava ella a la cuina preparant el dinar, quan se li va acostar el marit, i ella se'l va mirar i li va dir: "veig que fas mala cara, que et trobes bé?", ell li va dir: "si...", no gaire segur del què deia. Ella va seguir dient, però es que de veritat que fas una cara tota groga, saps el color dels ciris...? un blanc grisós sospitós, saps?, segur que et trobes bé? el marit tot amoïnat, es recolza al marc de la porta de la cuina i tot tocant-se el cap, diu: "doncs ara que ho dius... no em trobo gens bé, vols dir que no tinc alguna cosa...? Ella finalment va esclatar a riure i li va dir; "mira que ets aprensiu... però que no veus que t´he pres el pèl???"

Doncs amb això us vull dir, que realment qui no té un all té una ceba, i qui no se la conrea!!!

Hem d'intentar valorar cada dia, i saber veure quan ens trobem bé i dir-ho en veu alta!!! OSTRES AVUI QUÈ BÉ QUE EM TROBO!!!

Perquè fa riure?

Sempre s'ha dit que els recursos, caca-pedo-pis, fan riure, i és cert, a qui no li fa gràcia un acudit escatològic, una situació compromesa al wàter... encara recordo quan em vaig passar anys i panys sense poder explicar un acudit, i és que quan em decidia a explicar-lo, em començava a riure i ja no podia parar, i mira que era tonto l'acudit...vinga va... que l'explico... van dos en un ascensor i se sent el soroll d'un pet, en això que un li pregunta a l'altre, que s'ha tirat un pet? i li respon i vostè? No!! doncs llavors perquè coi pregunta??

Mai us ha passat que us dona per riure en un lloc que en teoria no es pot? jo en semblo una experta, tanatoris, consulta del metge, en mig d'una discussió aferrissada...

Un cop a l'autobús vaig començar a riure de tonteries que em passaven pel cap, i de tant de riure, el noi que tenia assegut al davant va esclatar a riure també...

També hi ha paraules que em fan tanta gràcia que no puc ni dir, tova n'és una, però es que de quantes maneres es pot arribar a dir merda? us animo a què en feu una llista, la meva ha sortit llarguíssima...